El dia 21 de desembre de 2020 els planetes Júpiter i Saturn es van aproximar a una distància aparent de 6,01’. Mirant cap a on eren es veien dos puntets lluminosos mirant cap on es trobaven. Una delícia pels astrofotògrafs, poder unir en una sola foto els dos planetes. Un esdeveniment mai vist.
Animat per aquesta coincidència vaig demanar a un amic, Antonio Bernal, divulgador científic de l’Observatori Fabra de Barcelona, expert en càlculs astronòmics que em digués si era possible que en algun moment es pogués produir una ocultació entre Júpiter i Saturn.
La resposta va ser afirmativa, es podria arribar a produir l’ocultació, però no s’ha produït cap des del 5.000 aC ni es produirà fins el 10.000 dC. La major aproximació entre els anys 1.600 i 2.600 dC va ser el 1623 i es tornarà a produir el 2417 i serà de 5’, una mica menys que ara. Altres dues seran de 6’, el 2080 i el 2477. Per trobar una aproximació major caldrà esperar a febrer de l’any 9528 dC quan es trobaran a tan sols 1’ de separació.
L’anterior va ser el novembre de 5209 aC quan sí que es va produir una ocultació.
De fet l’any de Júpiter és d’11,8 anys terrestres i el de Saturn de 29,7. Aquest fet permet que cada 100 anys es trobin unes 4-5 vegades propers en el cel, però tota la resta de conjuncions, fora de les esmentades tindran separacions superiors.
Els planetes interiors, Mercuri i Venus, no poden produir ocultacions de Júpiter i Saturn, són massa petits, només poden fer trànsits. Però Venus sí que pot fer ocultacions de Mart, de fet ho ha fet dos cops, un l’any 493 aC i l’altre el 1550 dC.
Entre Mercuri i Venus es pot donar de tot, trànsits i ocultacions, segons les posicions relatives dels astres a les seves òrbites.
 |
| Conjunció júpiter-Saturn 21 desembre 2020 Autor: Sajal Chakravorty |
El principal inconvenient per a veure aquests trànsits o oculta-cions és, lògicament el Sol, que impedeix qualsevol observació a menys de 15º d’elongació. Aquest angle és el format entre el Sol, la Terra com vèrtex i el planeta a observar. La lluminositat del Sol impedeix fer observacions amb qualitat.
En la passada història només existeixen tres registres d’aquests fenomens. El primer va ser el 12 de setembre de 1170, entre Mart i Júpiter, i va ser documentat per en Gervasi de Canterbury. Avui en dia aquesta observació es considera dubtosa, doncs, sense telescopi, la capacitat de l’ull humà per distingir mesures angulars és inferior al minut. La segona ocultació va ser entre Mart i Venus el 13 d’octubre de 1590 i va ser feta per en Michael Maestlin, el més reconegut astrònom entre les èpoques de Copèrnic i Kepler i mestre d’aquest darrer. De fet, després s’ha pogut comprovar que aquesta ocultació només va ser parcial.
La tercera ocultació -entre Venus i Mercuri- va ser feta per en John Bevis el 28 de maig de 1737, un metge aficionat a l’astronomia, que utilitzava els telescopis de l’observatori de Greenwich. Aquesta persona ha estat l’única en tota la història de la humanitat que ha observat una ocultació entre planetes.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 262 de l'octubre de 2021
