Ens estem referint a la contaminació lumínica (CL). La definició popular seria l’emissió de llum artificial al medi nocturn per la mala qualitat i orientació de l'enllumenat exterior, o sigui llum que enviem, total o parcialment, al cel.
La definició oficial seria: l’emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions i/o rangs espectrals on aquest no és necessari per a la realització de les activitats previstes en la zona on s’han instal·lat les lluminàries.
Resultat, el llum està mal encarat i no enfoca a on ha de fer-ho, en conseqüència una part no arriba al terra, que seria a on ha d’anar, i s’escapa cap el cel.
Quins efecte té? Principalment son: enlluernament, sobreconsum, intrusió lumínica i afectació sobre la salut.
1- Enlluernament – És l’emissió de llum que dificulta o impossibilita la visió. La incidència directa de la llum procedent d’una lluminària, altera l’adaptació de l’ull a la foscor, generant inseguretat.
És un perill per a la conducció i per als vianants. Les persones grans hi són més vulnerables
2 – Sobreconsum - El consum energètic inútil o innecessari derivat de llum amb excés d’intensitat o de distribució espectral. Vol dir, o massa llum o que el color no és el correcte
Més d’un 30% del consum de l’enllumenat exterior és contaminació lumínica directa. Espanya gasta 450 milions d’euros en enllumenat públic, quasi el doble que Alemanya
A Espanya s’utilitzen 116 kilowatts/hora (Kwh) per habitant mentre que a Alemanya, amb gairebé el doble de població, es consumeixen 48 Kwh.
3-Intrusió lumínica – És l’emissió de llum que excedeix de l’àrea on és útil per a l’activitat prevista i envaeix zones en què no és necessària on poden causar molèsties o perjudicis.
El flux lluminós s’introdueix a l’interior dels habitatges, bé directament des de la pròpia lluminària, bé per reflexió des de les superfícies il·luminades. La primera es pot evitar (aquest cas arribaria a ser denunciable si és molest i caldria solucionar-ho). Seria el cas de fanals mal instal·lats, torres de projectors a camps d’esports. La segona, reflexió, es pot reduir.
4-Afectació sobre la salut – És l’emissió de llum que excedeix de l’àrea on és útil per a l’activitat prevista i envaeix zones en què no és necessària i en què pot causar molèsties o perjudicis.
Com efectes secundaris de la contaminació lumínica trobem:
1-Pèrdua de la foscor natural del cel nocturn. Impossibilitat de veure el cel de nit amb el seu màxim esplendor i dificultar les observacions astronòmiques.
2-Privació del dret a contemplar en la seva integritat un àmbit de la natura: el paisatge nocturn.
3-Pèrdua del valor cultural del cel nocturn. El cel és cultura.
4-Alteració de la foscor natural dels ecosistemes nocturns. Alguns animals viuen a la foscor.
5-Increment del nivell natural de lluminositat.
6-Alteració dels processos de pol·linització de les plantes que es fan per insectes nocturns.
7-Empobriment de la biodiversitat. Alguns animals no ho superen i moren.
8-Alteració de la cadena tròfica. És la cadena alimentària, en la qual cadascun s'alimenta del precedent i és aliment del següent.
 |
| Intrusió lumínica a un pis |
Reducció de la contaminació lumínica – objectius
En general podem dir que falta coneixement, conscienciació i cultura sobre CL. Cal un esforç de difusió. Com fa 60 anys, per manca de cultura ecològica, les escombraries es llançaven a l’estany, prop de Can Morgat, i ara ningú no ho faria. Cal fer el mateix i recuperar la visió del cel des dels pobles i ciutats. Des de Banyoles, hauríem de veure la Via Làctia i no podem. El 60% dels europeus tampoc la veuen des dels llocs on viuen.
Què cal fer per reduir la contaminació lumínica i recuperar la correcta visió del cel?
Il·luminar només les superfícies on es necessiti llum.
Emprar tan sols la quantitat de llum necessària, mentre es necessiti.
Emprar llum del color respectuós amb el medi ambient.
Com aconseguir-ho?
a) Emprar lluminàries ben apantallades en les quals la làmpada no sobresurti del reflector.
b) Orientar les lluminàries enfocant al terra, evitant l’enlluernament i l’emissió de llum per damunt de l’horitzontal.
c) Emprar preferentment fanals refractors de vidre pla i transparent.
d) Emprar làmpades de potències adequades. No il·luminar en excés.
e) Emprar preferentment làmpades de Vapor de Sodi d’Alta Pressió o leds PC Ambre. Evitar, sempre que sigui possible, les d’Halogenurs Metàl·lics i els LEDS de més de 2700K.
f) Emprar sistemes de reducció de flux a la xarxa en horari de nit.
g) A les places, emprar un doble sistema d’enllumenat: ornamental i de seguretat.
h) En la il·luminació de monuments, i qualsevol altre lloc públic o privat, orientar els projectors de dalt a baix, apantallant-los correctament. Apagar-los en horari nocturn.
i) Apagar l’enllumenat innecessari en horari nocturn.
j) Usar paviments de baix coeficient de reflexió.
k) Tenir un bon programa de manteniment de la xarxa.
l) Contractar amb la companyia elèctrica la tarifa més avantatjosa.
No es tracta d’il·luminar menys, sinó millor
La il·luminació urbana, només volem la bona, cal eliminar la dolenta i la pitjor
Conseqüències: Estalvi possible a Espanya de 300 milions d’euros/any
Reducció de les emissions de CO2 de 2.000.000 de tones/any
El repte: Aconseguir que el cel torni a estar més fosc
Normativa legals: Des del 2001 existeix una normativa, la Llei 6/2001 que, posteriorment, es va reglamentar amb el Decret 190/2015. Aquestes normes son d’obligat compliment i qui les ha de conèixer, més que la gent normal, son els tècnics i instal·ladors de llum, tan siguin professionals electricistes com enginyers d’una empresa d’il·luminació o dels propis Ajuntaments locals.
Existeixen entitats com Cel Fosc que s’encarrega de vetllar per mantenir el cel fosc i que té activitat per tota la península. D’altres, com la IDA (International Dark-Sky Association) ho fa nivell mundial.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 266 del febrer de 2022
