El
s.VII els
àrabs inauguren un nou calendari.
El
16 de juliol de l’any 622 marca l’inici del calendari musulmà,
data de l’Hègira (migració)
de
Mahoma.
Al
llarg del segle XVI Copèrnic revoluciona la cosmologia, el Papa
Gregori XIII reforma el calendari (1582) i Galileu (1583) descobreix
la llei física del pèndol i l’aplica per a mesurar el temps.
Al segle XVII ja
està acceptat que la Terra orbita el Sol, Kepler estableix les lleis
que regeixen aquest moviment i l’equació del temps. A més la
utilització del pèndol marca una nova època en quan a la precisió
en la mesura del temps.
Al segle XVIII
Anglaterra domina el mercat mundial de rellotges. La cursa per
aconseguir un rellotge capaç de mantenir l’hora exacta en alta
mar i en viatges de llarga durada fomenta noves invencions tècniques.
Això ho va aconseguir John Harrison, qui va fabricar diversos
models, fins a cinc, per obtenir el premi del govern anglès el 1773.
En Benjamin Franklin proposa el 1784 avançar l’horari d’estiu
per aprofitar millor la llum natural.
Durant la primera
meitat del segle XIX, la Revolució Industrial iniciada el XVIII,
comença a incidir en la fabricació de rellotges. L’electricitat
comença a ser d’utilitat per alguns rellotges industrials. El
telègraf és el responsable de transmetre a distància l’hora
exacta.
Al 1854 la majoria
de rellotges públics anglesos adopten l’hora de l’observatori
astronòmic de Greenwich. Al 1858 el matemàtic italià Giuseppe
Barilli proposa un sistema mundial de zones horàries, així com un
temps universal per a ús en astronomia i telegrafia.
Amb l’expansió
del ferrocarril culminarà la unificació de les zones horàries, el
1870 als Estats Units i el 1884 a tot el planeta segons acord de la
Conferència Internacional del Meridià d’Origen feta a Washington
on també s’acorda que Greenwich sigui la seu del meridià zero. El
1888 es descobreix una substància amb propietats òptiques que
anomenen cristalls líquids,
futura base del rellotges electrònics digitals. El
1899 Nikola Tesla
inventa la telegrafia sense fils que servirà per transmetre l’hora
exacta per ràdio.
El rellotge de quars
i l’atòmic posen en evidència la irregularitat del gir de la
Terra i el desbanquen com com patró de temps. El 1905 Albert
Einstein proposa abandonar la idea d’un temps absolut. Formula les
bases teòriques dels futurs rellotges atòmics i defineix el temps
com una magnitud associada a la velocitat i a l’espai.
El 1928 es
construeix el primer rellotge regulat per la vibració d’un
cristall de quars i el 1955 amb el de cesi, la seva i precisió es
quantifica en 1 segon en 3.000 anys.
El 1967 a la 13ª
Conferència Internacional de Pesos i Mesures es promulga una nova
definició del segon com la duració de 9.192.631.770 períodes de la
radiació corresponent a dos nivells hiperfins de l’estat
fonamental de l’àtom de cesi 133.
El rècord de
precisió el té un rellotge atòmic basat en un únic àtom
d’alumini que ofereix una precisió d’1 segon en 3.700 milions
d’anys.
Extret del llibre
Una cronologia de la cronometria d’Eduard Farré –
A.A.Sabadell
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
236 de l'agost de 2019
