Aquest és el nom
d’una sonda de l’ESA que vol definir les coordenades de mil
milions d’estrelles, gràcies als seus telescopis. Així de
senzill, l’anterior catàleg l’havia fet la sonda Hipparcus sobre
duescentes mil estrelles el 1993.
El Gaia va ser
llançat de la Guyana francesa el desembre de 2013. Tal com la
defineix la pròpia ESA és una ambiciosa missió per crear un
mapa tridimensional de la nostra galàxia, en un procés
per revelar la composició, formació i
evolució de la mateixa.
Durant el seu
treball observarà cada estrella, només dins de l’espectre
visible, 70 vegades, escombrant el cel amb les seves dues càmeres.
Del tros de cel que observa, un 1% del total d’estrelles,
selecciona la part de la foto on hi ha l’estrella sobre la que fa
el seguiment per reduir el consum de memòria i també li fa el
càlcul de la brillantor i espectre. Aquesta informació l’envia
després a una de les tres antenes situades a la Terra, on
s’emmagatzema i, posteriorment, s’avalua. També donarà dades de
moviment propi (velocitat radial) de 150 milions d’estrelles.
L’anàlisi abarcarà fins a estrelles de magnitud 20 i tindrà una
precisió de 20 microarcsegon.
Totes aquestes dades
seran públiques pel servei de tota la comunitat d’astrofísics. El
primer bolcat d’informació va ser el setembre de 2016. La segona
l’abril de 2018.
Es troba en el punt,
conegut com de Lagrange L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la
Terra. Tindrà una vida de 5 anys, encara que es pensa que es podrà
prorrogar fins el 2024 quan se li acabarà el combustible de forma
definitiva.
Segons la informació
recollida de les primeres dades, s’ha pogut detectar que fa, entre
300 i 900 milions d’anys, es va produir una aproximació de la
galàxia nana de Sagitari, que pertany al nostre grup local. Després
d’estudiar la posició i el moviment de 6 milions d’estrelles van
aparèixer unes estructures en espiral, com de closca de cargol, que
indiquen l’existència d’aquesta important pertorbació. La
imatge que han trobat és com la d’una pedra quan cau a sobre de
l’aigua d’un estany amb aigua tranquil·la. Això ha estat
possible gràcies a la precisió de les dades obtingudes per Gaia.
Gaia genera uns 40
Gb diaris d’informació que cal processar en supercomputadors com
el BSC de Barcelona. Tota aquesta informació sobre el paralax de les
estrelles i el seu moviment propi ha permès conèixer la seva
trajectòria dins la galàxia així com la seva metal·licitat, és a
dir, la seva composició en elements químics que no siguin ni
hidrogen ni heli, o sigui, tots els altres.
També ha permès el
seguiment d’asteroides i els descobriment d’una vintena
de’estrelles que es mouen molt ràpidament prop del nucli galàctic
com si estiguessin entrant a la nostra galàxia, provenint de
l’exterior o estiguin sent expulsades de la nostra vers l’exterior.
Dintre del mateix
anàlisi també permetrà conèixer millor 14.000 asteroides i
descobrir milers d’exoplanetes i de l’ordre de mig milió de
quàsars.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
231 del març de 2019
