Aquesta constel·lació la podem veure al cel gairebé tot l’hivern, al desembre surt per l’est cap a les 19 hores i es manté visible fins que es pon a les 5 del matí. Entre maig i juliol no és visible a cap hora de la nit.
És de les més fàcils d’identificar per dos detalls. Es troba a la dreta de l’estrella, no planeta, més brillant del cel, l’estrella Sírius i, també, perquè conté una agrupació de tres estrelles alineades de forma recte, que destaquen molt. Es coneixen popularment com les Tres Maries o els Tres Reis Mags, oficialment són el cinturó d’Orió.
La forma completa de la constel·lació, segons la mitologia grega, correspon a la d’un caçador que porta una maça a la mà esquerra i un escut a la dreta. Les seves principals estrelles corresponen a les espatlles, les dos superiors, i les dos de les cames o genolls a la part de baix. L’espatlla esquerra és una estrella supergegant de color vermellós, nomenada Betelgeuse, mil vegades més gran que el Sol i que abastaria fins el planeta Venus, d’estar situada on és aquest. Al genoll dret es troba una altra supergegant, ara de color blau, i de nom Rigel.
També li destaca el cinturó, ja esmentat, amb Alnitak, Alnilam i Mintaka, d’esquerra a dreta i el baldric, la tira de cuiro per a contenir l’espasa, on es troba M42, la joia de la constel·lació.
Als seus peus trobem les constel·lacions del dos Cans, Major -on hi ha Sírius- i Menor, a més de la Llebre. Al costat dret, també es distingeix un seguit d’estrelles que formen l’escut. Tot seguit ja trobem Taure.
Aquestes estrelles no són velles, sembla que es van formar fa uns 12 milions d’anys com a conseqüència, d’una o vàries, ones expansives originades per explosions d’estrelles a una zona nomenada cinturó de Gould. Dites ones van provocar que els gasos i la pols que hi havia existents en aquella zona, es condensessin originant grups d’estrelles, conegudes com el Grup d’Orió. Totes les estrelles que formen la constel·lació van néixer d’aquest grup i s’han anat separant amb el temps.
Aquest grups, que no van arribar a conèixer els dinosaures, fan d’aquesta zona -d’hivern a l’hemisferi nord, o estiu al sud- una de les més boniques del cel per observar amb telescopi. Quant més a prop de l’equador viatgem, més altes estaran i més fàcil serà la seva observació.
El primer grup conegut com OB1a es troba entre Mintaka, l’estrella de l’extrem dret del cinturó i Bellatrix, l’espatlla dreta. Quatre milions d’anys més tard es va formar el grup OB1b que correspon a les estrelles del cinturó. Entre 2 i 5 milions d’anys més tard es va formar el núvol OB1c, corresponent a l’espasa d’Orió. Finalment, fa ara uns 2 milions d’anys es va formar el grup OB1d que correspon al conegut com la nebulosa d’Orió, o M42, i també engloba M43 i el cúmul del Trapezi. Aquest és a l’esquerra de M42, té una antiguitat inferior al milió d’anys i il·lumina amb les seves estrelles el núvol de gas de M42.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 264 de desembre de 2021
