A finals d’octubre de 2017 va sorgir una nova classe de cossos espacials, la dels objectes interestel·lars. Amb aquesta definició es volen incloure tots els objectes que entren al sistema solar però que venen de fora d’ell. De fet, podríem dir que ens venen a visitar, passen prop del Sol, i tornen a marxar.
El primer objecte catalogat en aquest grup es va descobrir amb el telescopi Pan-STARRS, situat a Hawaii, per l’astrònom Robert Weryk. En un principi es va creure que es tractava d’un cometa (C/2017 U1), però finalment, al comprovar-se que no mostrava cap mena de cua, es va classificar com un asteroide. L’ A/2017 U1, encara que després el tornarien a rebatejar per tercer cop.
Es va iniciar la seva observació quan es trobava només a 0,2 UA de la Terra (30 milions de km) i es va poder observar durant 27 dies. Estudiant-lo es va comprovar que tenia l’excentricitat més alta de tots el cossos observats i que la seva òrbita era hiperbòlica. Aquest darrer punt significa que provenia de fora del sistema solar, els cometes d’origen solar tenen òrbita parabòlica. Aparentment venia de l’estrella Vega, a la constel·lació de la Lira. També presentava una velocitat molt alta, 26 km/s, uns 96.000 km/h. L’objecte més ràpid del sistema solar.
També es va determinar la seva forma estudiant la seva variació de brillantor conforme anava girant. Es va determinar que un dels seus costat mesurava 100 metres i l’altre només 10 m. La seva forma era com la d’un cigar gegant, o encara millor com un coet Saturn V, el que va portar els primers homes a la lluna.
Finalment se’l va batejar amb el nom d’Oumuamua, nom hawaià que significa «missatger llunyà que arriba primer» i, oficialment com 1I/Oumuamua, per tant té el primer número de la classe.
 |
| Foto: ESA |
Dos anys després, el 30 d'agost de 2019, un astrònom aficionat d’Ucraïna, en Guennadi Borisov, va descobrir un segon objecte interestel·lar observant amb un telescopi de 65 cm de diàmetre. Aquest nou cos es va acabar batejant, per la UAI, com 2I/Borisov. Encara viatjava a més velocitat, a 32,8 km/s i també presentava una òrbita clarament hiperbòlica.
Presentava un color vermellós i amb cua. Els estudis de la mateixa van permetre determinar que contenia gasos com el cianur i l’oxigen. Tenia gran semblança amb els cometes que estan originats dins del nostre sistema solar, al núvol d’Oort, mils cops més lluny que el planeta nan Plutó. De forma rodona i d’entre 200 i 500 m de diàmetre.
Alguns càlculs estadístic suggereixen que pot haver un objecte interestel·lar per cada 10 UA cúbiques. Els futurs telescopis com el Large Synoptic Survey Telescope (LSST) que s’instal·larà a Xile el 2022 diuen que serà capaç de detectar un objecte d’aquesta classe cada any.
L’estudi d’aquest objectes externs al nostre sistema solar esperem que ens ajudi a poder entendre molt més sobre el disc que forma el planeta on es va originar. Serà emocionant esbrinar com seran els components d'altres sistemes en relació amb els nostres.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 263 del novembre de 2021
