Des del gener del 2004 hi ha dos vehicles exploradors -rovers en anglès- damunt la superfície del planeta Mart. Es van enlaire des de Cap Canyaveral el juny de 2003, amb quasi un mes de diferència, i van trigar sis mesos en arribar al seu objectiu.
Els objectius eren purament geològics, no pretenien trobar si hi havia vida o si n’hi havia hagut. Encara no estem prou avançats tecnològicament per a fer-ho, no podem garantir encara que no contaminarem res per part nostre. El que volien saber era si, antigament, podia haver-hi hagut aigua. Només si hi podia haver aigua, podia haver existit vida.
Durant tot el viatge, la nau espacial que el transporta girava a 2 rpm i feia actualitzacions periòdiques de la seva posició per mantenir l’eix de rotació, i l’antena, apuntant cap a la Terra i els panells solars cap al Sol, ja que amb el vol canvien les posicions relatives.
Uns 45 dies abans de la seva entrada a l’atmosfera marciana començaren els preparatius, és la fase d’aproximació. Quan la nau és a uns 3.500 km del centre del planeta i s’inicia la fase d’entrada, descens i aterratge. Abans d’iniciar aquesta última etapa, li ha calgut adaptar els rellotges a l’hora marciana. El dia marcià, anomenat sol, dura uns 40 minuts més que el dia terrestre i cal sincronitzar els equips amb l’horari marcià.
Abans de l’aterratge la nau viatja a uns 19.000 km/h i el seu escut tèrmic s’escalfarà fins més de 1.400ºC. En aquest període de sis minuts en què redueix la velocitat fins a 0 km/h, quan impacta, es perd la comunicació amb la base i no es té cap senyal, i es coneix amb el nom dels 6 minuts del terror. Durant l’aterratge van embolicats en bosses inflables, a l’estil dels coixins de seguretat dels cotxes. Quan paren de rodar es desinflen i s’obren. Al cap de poc comencen a fer i enviar fotos, tot buscant objectius interessants des del punt de vista geològic.
Les dues naus van anar a punts oposats del planeta, però amb el mateix objectiu científic, buscar i caracteritzar roques i sòls per trobar pistes d’una possible antiga activitat per part de l’aigua. Opportunity va anar a Meridium Planum, un antic llac gegant causat per l’impacte d’un meteorit i Spirit va anar a estudiar el cràter Gusev, on hi podia haver dipòsits minerals relacionats amb un passat aquós.
Spirit. Foto: NASA
Tan l’una com l’altra van evidenciar que fa molt de temps, Mart era molt més humit que actualment i que les condicions existents en aquells temps podien haver sostingut vida marciana, si hi va arribar a existir.
Ambdós vehicles van superar de llarg la durada planificada, que era d’uns tres mesos, 90 sols. L’Spirit va treballar 20 vegades més, fins el 2010. L’Opportunity va durar gairebé 15 anys, la seva darrera comunicació amb la Terra va ser el 10 de juny de 2018, quan una tempesta de pols a nivell de tot el planeta la va cobrir amb una capa de pols. Ara les dues reposen damunt del planeta vermell.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 282 del juny de 2023
