Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. El primer d’ells el va descobrir en Piazzi al 1801, Ceres, avui planeta nan. Feia vora de 1.000 km de diàmetre. Actualment hi ha més de 200.000 catalogats. El terme el va assignar en William Herschel al 1802 quan va descobrir el segon, Pal·les que mesura uns 500 km.
Existeix un especial interès per identificar aquests asteroides a causa del perill que representen per a la Terra, coneguts per NEO’s i que podrien arribar a impactar amb el planeta.
Però a més d’aquest interès, existeix un altre que busca conèixer l’origen i la composició dels mateixos. Així, les agències espacials volen enviar dues sondes per a estudiar com evitar l’impacte d’un asteroide contra la Terra, com AIDA i Don Quixot. O altres, ja enviades, per posar-se damunt de l’asteroide i prendre mostres, com:
- Near-Shoemaker, llançada el 1996 i que va aterrar el 2001 a Eros
- Rosetta, llançada 2003, va visitar el cometa Txurimov/Geramisenko amb la sonda Philae el 2014. També visità els asteroides Steins i Lutetia
- Deep Impact, llançada el 2005, va impactar amb el cometa Temple-1 al juliol del mateix any
- Hayabusa, llançada el 2003 per Jaxa, va aterrar sobre l’asteroide Itokawa i va prendre mostres de material i va tornar a la Terra el 2010 amb unes 2.000 partícules de pols
- Hayabusa2, llançada el 2014 per Jaxa, va aterrar sobre l’asteroide Ryugu. Les mostres de material arribaran a la Terra el desembre de 2020
- Osiris-Rex, llançada el 2016, va arribar a l’asteroide Bennu el desembre de 2018 i ara l’està estudiant. Es posarà al seu damunt el 2020 i tornarà amb les mostres a Terra el 2023.
 |
| Asteroide Itokawa |
Però darrera d’aquest interès científic existeix un segon, l’explotació dels minerals que contenen els propis asteroides. Bàsicament estan formats per ferro, níquel, carboni i cobalt, però també contenen altres quantitats significatives de terres rares i metalls valuosos, com platí, pal·ladi, rodi, ruteni, iridi i osmi. Aquests elements també es troben de forma natural al nostre planeta, però són molts escassos i molt rars.
Dins les properes dècades, conforme es vagin esgotant les reserves d’aquest minerals a la Terra, acabarà resultant econòmic buscar-los en el cinturó d’asteroides. I si a algun d’ells se li pot donar una petita empenta de forma que quedés orbitant al voltant de la Lluna, tant millor. Es podria explotar encara més fàcilment. De fet ja estan localitzats una dotzena d’asteroides d’entre 3 i 21 metres de diàmetre, que es podrien desviar cap a òrbites lunar o terrestre amb una petita desviació de la seva òrbita.
També podrien servir coma base intermèdia per a possibles vols espacials, en especial, si comptem amb les seves reserves de gel, o sigui aigua, i que també es pot descompondre en oxigen per respirar i, barrejat amb l’hidrogen com combustible.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 246 del juny de 2020
