Aquesta era la pregunta que es formulava el físic italià Enrico Fermi l’any 1950 a la cafeteria del laboratori nacional de Los Álamos on estava treballant.
La pregunta també podria haver estat: Estem sols a l’univers?.
De ben segur que nosaltres també ens hem fet aquesta pregunta. Cada cop coneixem millor l’univers que ens envolta, sabem que la Via Làctia conté mig bilió d’estrelles i que existeix un altre mig bilió de galàxies com la nostra. També sabem que com el Sol hi ha un 5% del total d’estrelles i que d’aquestes al voltant d’un 20% tenen planetes similars a la Terra.
Barrejant aquestes dades surt que podria haver de l’ordre de cent mil trilions de planetes habitables. La contradicció sorgeix quan contrastem la quantitat de llocs on es podria haver desenvolupat vida intel·ligent i l’absència total de contacte amb cap d’elles. Això és el que es coneix com la paradoxa de Fermi.
Per intentar-ho explicar ens plantejarem una sèrie de preguntes.
- La vida és un fet poc comú? Podria ser que fos un fenomen tan poc usual que fóssim l’únic planeta amb vida? De fet, l’aparició de vida ha sigut gràcies a un conjunt d’accidents i que tots ens han sigut favorables. Si Júpiter no ens hagués aturat alguns asteroides, si no tinguéssim camp magnètic, etc...
- Barreres evolutives. Podria ser que existís vida a d’altres llocs, però que no sigui intel·ligent. Que no hagin passat de simples microorganismes o bé, animals o plantes, però sense capacitat tecnològica per enviar o rebre missatges. També hi ha l’opció de que l’hagin desenvolupada, com nosaltres o més, i que s’hagin autodestruït.
- Barreres socials. Podria ser que les altres vides intel·ligents no ens vulguin contactar. També podria ser que visquéssim a un racó de la galàxia i que aquells ens protegissin com en un zoo, apartats de tothom. També s’ha plantejat l’opció de que estiguem en un univers virtual, dins d’un holograma còsmic creat per aquelles vides molt superiors, sense opcions de sortir.
Missatge d'Arecibo. Institut SETI
- Estem a una zona de la galàxia poc transitada. El sistema solar es troba al braç d’Orió de la Via Làctia. Som com un barri allunyat del centre, estem a l'extraradi i ningú busca vida per aquestes zones, fer-ho per la zona central és més interessant. Només fa una mica més de cent anys que estem emetent senyals electromagnètiques cap a l’exterior- la ràdio es va inventar el 1895 per en Nicola Tesla. O sigui que els senyals que hem emès només estan a uns cent anys-llums de distància, potser hauran arribat a un miler d’estrelles, evidentment totes de la nostra galàxia.
- Tenim capacitat de detecció? Quants anys fa que estem escoltant l'Univers? Potser vam rebre les senyals quan hi havien els dinosaures i no les van saber interpretar. Potser les estem rebent ara però tampoc les sabem interpretar.
- No existeix intenció de contactar. Seria altra opció. La nostra experiència indica que quan dues civilitzacions es troben acaba en desastre. Potser seria millor estar calladets i no enviar cap senyal.
Poc ho sabem.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 283 de juliol de 2023
