Quan observem un dibuix del Sistema Solar amb la representació de tots els planetes, veiem que partint del costat del Sol, trobem que per mides, entre Mercuri, el primer, i Júpiter, el més gran, els cinc es troben per ordre. Tots excepte Mart, que és més petit que la Terra.
A més, al costat seu trobem una zona, la del cinturó d’asteroides, on no hi ha cap planeta. Dona la sensació que n’hauria d’haver un, però que no ha pogut créixer.
Els astrònoms experts en Ciències Planetàries han intentat trobar-hi una explicació: la del Gran Viratge, en anglès la coneixen com el Grand Track. Tot plegat un terme mariner, un cop de timó i canvies la direcció del planeta. Com si fos tan senzill!.
Segons aquesta teoria, (Walsh, 2011- Univ. de Niça) en el núvol protoplanetari que hi havia al voltant del Sol primitiu es van formar els planetes gasosos abans que els rocallosos, els més propers al Sol. En aquest núvol, hi ha una zona nomenada la línia de gel, que es troba uns -120ºC cap a la meitat de l’actual cinturó d’asteroides. Aquí, el núvol està prou fred perquè els compostos d'hidrogen, com l'aigua, amoníac i metà puguin condensar-se en grans de gel sòlid.
Així Júpiter i Saturn es van poder formar en aquesta zona, però a causa d’alguna inestabilitat produïda pel núvol de material existent cap el Sol, es va moure des de la seva posició inicial, a unes 3,5 UA (1 UA equival a la distància entre la Terra i el Sol, uns 150 milions de quilòmetres). I Júpiter va arrossegar Saturn cap a l’interior del sistema solar, on van continuar capturant material per a créixer.
D’aquesta forma van arribar a situar-se només a una distància entre 1,5-2 UA en només uns cent-mil anys. Aquí va ser quan es va embolicar la troca. Aquesta zona estava molt plena de planetesimals, nom dels planetes molt petits en formació. Una part van sortir empentats cap el Sol, altres cap a l’exterior. L’aturada d’aquest viatge cap a l’interior es va produir quan els dos planetes gasosos van entrar en ressonància gravitatòria.
El resultat va ser que van netejar de material aquesta zona, que és la que li correspondria a Mart i al cinturó d’asteroides, A més, quan van entrar en aquesta ressonància, per qüestions físiques, manteniment del moment angular, van tornar a emigrar cap a l’exterior, fins a la posició en la que es troben actualment. Aquest nou trànsit va tornar a alterar el material del cinturó d’asteroides i una part van ser llançats cap a l’exterior, el cinturó de Kuiper.
Després d’aquest trasbals, el cinturó d’asteroides va quedar molt minvat de material, però poblat per planetesimals rics en components volàtils, que van assegurar, en posteriors xocs amb la Terra, que aquesta incorporés l’aigua que portaven.
Aquesta falta de material explicaria el perquè de la pregunta inicial, perquè Mart és més petit i el cinturó tan pobre. Tot la culpa la té Júpiter, amb Saturn, i els seus desplaçaments.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 277 de gener de 2023
