És el vuitè i últim dels planetes. Després seu ja trobem el cinturó de Kuiper i, encara més enllà, el núvol d’Oort. És el quart planeta en diàmetre i el tercer per massa. Va ser descobert més tard que Urà, el qual presentava unes pertorbacions a la seva òrbita, que, de forma matemàtica, van demostrar que devia existir un nou planeta, encara desconegut, que li pertorbava l’òrbita. Era Neptú.
Així va ser descobert amb l’ajut del telescopi per Le Verrier, prop de la posició on Boubard, Galle i Adams l’havien predit. Va ser el 23 de setembre de 1846. Tot seguit es va descobrir Tritó, el seu satèl·lit més gran. La sonda Voyager 2 el va sobrevolar l’agost de 1989.
La seva atmosfera està composta principalment per hidrogen i heli, com Júpiter i Saturn, i conté també una proporció de gels com aigua, amoníac i metà. Aquest últim és el que li dona la seva aparença blava. A diferència d’Urà, si que presenta variacions a la seva atmosfera. Té una gran taca fosca i vents sostinguts que arriben als 2.100 km/h amb màxims de fins 9660 km/h. La seva temperatura superficial es troba sobre els -218ºC. També té 14 satèl·lits i tres anells, encara que cap d’ells visibles per un telescopi d’aficionat.
Els anells semblen ser molt joves i produïts per fragmentació d’algun satèl·lit ja existent o un asteroide. Se’ls van adjudicar els noms dels astrònoms que van participar en el descobriment del planeta. Es van descobrir el 1968.
Des que es va descobrir fins el 2011, no havia completat una òrbita sencera, o sigui, que els seus «habitants» només tenen un any de vida, estil neptunià.
El seu principal satèl·lit, Tritó, sembla que sigui un cos del cinturó de Kuiper atrapat per la gravetat del planeta. Nereida, el segon satèl·lit descobert, i el tercer en dimensions, és el que presenta la major excentricitat de tot el sistema solar. De la resta, sis van ser descoberts per la sonda Voyager 2 i els altres per rastreig telescòpic.
Amb Júpiter són els únics planetes que tenen una gravetat superior a la de la Terra. La seva estructura interna està composta per capes diverses. Així es creu que té un nucli rocós cobert d’una crosta gelada, que abasta els dos terços del planeta i que està formada per roques, aigua, amoníac líquid i metà. El terç exterior seria una mescla de gasos no tan freds, composta per hidrogen, heli, aigua i metà. La seva troposfera es troba a uns 750 ºK, prop de 500ºC, sense que se sàpiga exactament el motiu d’aquest escalfament.
A la seva superfície s’han descobert diverses tempestes, la Gran Taca Fosca, descoberta el 1989 per la Voyager 2 però que el 1994 ja no es va trobar amb el telescopi Hubble. També una altra anomenada Scooter, atès que es movia de forma molt ràpida. També es coneix la Petita Taca Fosca.
El fet de que la seva activitat atmosfèrica sigui superior a la d’Urà sembla que sigui a causa d’una escalfor interna del nucli més elevada. Això estaria argumentat perquè només rep del Sol un 40% de l’energia d’Urà, però les seves temperatures superficials són semblants.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 254 del febrer de 2021
