Acabo de llibre
escrit per en Lawrence M. Krauss que porta aquest títol i haig de
dir que m'ha agradat. De fet les idees que proposa, més elaborades i
consistents que les meves, per descomptat, són molt afins.
La seva idea bàsica
és que l'univers va néixer d'una fluctuació quàntica fa 13.720
milions d'anys. És a dir, el moment de l'explosió del Big Bang, l'espai va començar a créixer, inflant-se, i, tal com succeeix en
els canvis d'estat, va anar alliberant l'energia que tenia acumulada,
l'energia del buit, de forma que encara s'està expandint. La força
gravitacional de la massa creada, per la transformació d'energia en
massa, no ha estat capaç d'aturar-lo. Recordem que el buit és
inestable i que l'energia que conté pot crear partícules de
matèria-antimatèria.
També es planteja
si el nostre univers és l'únic plausible i conclou que no. Poden
existir milions d'altres amb moltes característiques diferents, els
multiversos. Amb el mateix nombre de dimensions que el nostre o no.
Amb les mateixes lleis físiques o diferents. Uns podran prosperar i
d'altres avortaran sense arribar a enlloc. Alguns podran hostatjar
vida, altres mai.
Planteja que estem a
un moment fantàstic de la cosmologia. A un moment en que la ciència,
la tècnica i, sobre tot, el temps de vida de l'univers ens permet
mirar enrere i entendre el que va passar.
Els cosmòlegs de fa
un segle no tenien prou tècnica i els d'un futur llunyà (un bilió
d'anys), ja no hi veuran res més que la nostra pròpia galàxia.
Totes les altres s'hauran allunyat tant que serà impossible
estudiar-les. Tampoc podrem obtenir cap informació del Big Bang, ja
no ens arribarà cap informació en forma de llum o altre ona
electromagnètica. Només ho sabran per la informació que els hi
podrem deixar nosaltres.
Tot això ens ha
permès entendre perquè hi quelcom en lloc del no res. Es planteja
d'on provenen les lleis de la física, si d'un ésser diví que no
està sotmès a aquestes regles o si, pel contrari, sorgeixen d'un
mecanisme menys sobrenatural. Ni Aristòtil ni Sant Tomàs d'Aquino
sabien res de l'existència de la nostra galàxia, ni del Big Bang ni
de mecànica quàntica. Ells ho interpretaven a la llum dels
coneixements que tenien. Ara podem fer un pas endavant i la ciència
ho està buscant i investigant.
El mètode empíric
necessita que tot sigui demostrat. Així treballa la ciència. La
quàntica permet l'aparició de massa a partir de l'energia, sempre
dintre d'unes limitacions de probabilitats, però aquestes han permès
l'existència del nostre univers.
Sense l'aportació
de la ciència tot seria un miracle. Amb ella queda la possibilitat
de que res ho sigui. La creença religiosa de cadascú es torna menys
necessària i menys rellevant cada dia. La ciència no avança per
efecte d'una revelació sinó per un coneixement profund dels fets.
La teologia i la filosofia, encara que ho debatin, no ho poden
respondre.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
223 del juliol de 2018
