El passat dia 1 de desembre de 2020 va col·lapsar el radiotelescopi d’Arecibo. Era un telescopi destinat a captar senyals de ràdio provinents de l’espai. Es va construir entre 1958 i 1963 promogut per la Universitat de Cornell d’Estats Units i finançat per la National Science Foundation i la NASA.
Es troba a l’estat de Puerto Rico, a prop de la línia de l’equador i estava situat a una fondalada a gairebé 500 metres d’alçada. Tenia una antena esfèrica, no parabòlica, de 305 m de diàmetre col·locada damunt del mateix terra de la fondalada i tenia el mirall secundari penjant a sobre. Aquesta estructura de 27 m de diàmetre i unes 900 tones de pes és la que s’ha trencat i ho ha fet malbé tot. Estava enlairada 150 m suportada per tres torres de ciment, d’entre 80 i 100 m d’alçada, que mitjançant 18 cables d’acer la mantenien suspesa.
Aquests cables són els que es van trencar per problemes de manteniment i afectacions de l’huracà Maria el 2017, i provocaren la caiguda, en dies, de la resta de la instal·lació que no ha pogut suportar el pes. Primer es va trencar un cable al mes d’agost i el 9 de novembre el segon. La resta no va poder aguantar més fins a col·lapsar. A la xarxa es poden trobar imatges del darrer moment, just la desfeta.
Ara, ja no es podrà recuperar, caldrà desmantellar-lo. Els seus hereus seran el radiotelescopi Ratan (1976) a Rússia, que té 576 m de diàmetre i el Fast (2016) a la Xina amb 500 m. Amb aquest darrer s’alternaven en la vigilància de qualsevol esdeveniment important doncs un el podia vigila durant el dia i l’altre a la nit.
De cara al públic, en general, potser la seva activitat més coneguda va ser la recerca de senyals extraterrestres que es poguessin considerar com existència de vida. Era el projecte SETI, en el qual aficionats de tot el món, podrien prestar el seu ordinador i dedicar-lo, en hores lliures, a fer aquesta recerca. També va ser força conegut per la gravació de la pel·lícula Contact, basada en la novel·la de Carl Sagan i Ann Druyan, on en aquest telescopi es capta un missatge provinent d’una intel·ligència extrarrestre, representada per un planeta de l’estrella Vega, que un cop desxifrat permet la construcció d’una nau interplanetària.
També va ser el lloc de rodatge, el 1995, de la pel·lícula Golden Eye de la sèrie de James Bond. Des d’aquest telescopi també es va llançar el 1974 el missatge xifrat cap el Cúmul d’Hèrcules, M13, distant 25.000 anys-llum. Un mapa de 23 per 79 píxels que incloïa números, figures i fórmules químiques. Va ser conegut com el missatge d’Arecibo.
També va descobrir, el 1964, que la rotació del planeta Mercuri era de 59 dies i no de 88 com es pensava fins aleshores. El 1968 es va identificar la situació del púlsar de la Nebulosa del Cranc, així com la seva periodicitat de 33 mil·lisegons.
El 1980 va fer la primera observació d’un cometa, el Encke i el 1989 va fotografiar l’asteroide Castalia, també per primer cop a la història de l’astronomia.
Va tenir un gran historial d’èxits. Gràcies per la feina feta.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 253 del gener de 2021
