En cert sentit, els asteroides són mines d’or voladores per l’espai exterior. Per exemple, al juny de 2015, un d’ells va passar a 1,6 milions de quilòmetres de la Terra, com quatre vegades la distància entre la Terra i la Lluna. Tenia uns 900 metres de diàmetre i es va calcular que el seu nucli contenia 90 milions de tones de platí, valorades en 5,4 bilions de dòlars1. Si és que el preu es manté.
Amb aquestes possibilitats de negoci no és estrany que sorgeixin empreses com Planetary Resources, empresa fundada al 2012 per extreure minerals valuosos dels asteroides i portar-los a la Terra. Els fundadors va ser gent de Silicon Valley, relacionats amb Google i el director de cinema d’Avatar, James Cameron.
A la seva pàgina de la xarxa indiquen que volen proveir recursos per alimentar la indústria i sostenir la vida a l’espai. Indiquen que existeixen 16.000 asteroides propers a la Terra que són fàcilment més accessibles que la Lluna i que estan formats per recursos naturals que accelerarien l’exploració i el desenvolupament de l’espai profund de la humanitat. Calculen que hi ha dos bilions de tones d’aigua disponibles en aquests asteroides que es podria utilitzar per mantenir la vida humana i, també, com a propulsors de naus espacials.
Només ens caldria imaginar que enviem una, o unes, naus espacials a algun asteroide on hi hagi recursos, com aigua, combustible i altres minerals que ens permetin establir una base amb persones.
Sortir després d’allà per anar a un altre asteroide no seria tan costós ni difícil com sortir de la Terra. Així saltant d’un asteroide a un altre es podria arribar a l’extrem del núvol d’Oort del nostre sistema solar que ja es barreja amb el cinturó d’asteroides de la nostra veïna Alfa Centaure. Així entraríem a dins de la seva influència i la humanitat podria marxar de la nostre estrella abans que la vida en el sistema solar fos insostenible.
 |
| Foto: Planetary Resources |
Segons el seu programa, a deu anys vista, les seves missions a l’espai podrien identificar quins són els asteroides que contenen més aigua i la facilitat que presenta per a ser extreta. La segona missió la van llançar el 12 de gener de 2018 a bord d’un coet indi que contenia la petita sonda Arkyd-6 per comprovar que el seu sistema de detecció d'infraroig funcionava correctament, tot voltant la Terra. El seu proper objectiu seria el llançament d’un telescopi espacial compacte, l’Arkyd-100.
Igual que aquesta empresa, existeix una segona nomenada Deep Space Industries que ara és Bradford-Space, que també planteja els mateixos objectius.
Cal recordar que l’aigua seria la base per la hidratació dels astronautes, fer créixer vegetals i protegir de la radiació. I que si la descomponen es pot utilitzar la barreja d’hidrogen i oxigen com combustible per les naus i aquest, ara sol, per respirar.
Pensem que si disposem d’aigua i combustible en òrbita tindrem molta més capacitat de transport en el coets, ja que no l’hauran de carregar, ho trobaran en destí.
1- Michio Kaku, El futuro de la humanidad, Editorial Debate. 2018
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 247 del juliol de 2020
