Tots sabem que la clorofil·la es troba a les plantes i que hi dona el seu típic color verd. Potser el que no sabem és que quan les fulles ens presenten aquests colors tan macos de tardor, grocs, vermells, marrons, que són els seus colors originals, és simplement perquè no els hi arriba la saba i no tenen el color clàssic que els hi dona la clorofil·la. Són d’aquests variats colors per l’absència de la clorofil·la, quan aquesta arriba tot es torna verd.
La clorofil·la és de color verd perquè absorbeix totes les radiacions que l’hi arriben del Sol sense importar-li el color, excepte la verda que la rebutja i la reflecteix.
Feta la presentació, cal explicar que el seu nom prové del grec de chloros (verd) i phyllon (fulla) i que es tracta d’una molècula present a totes les plantes, algues i cianobacteris que produeixen la fotosíntesi. Aquest és un procés químic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics mitjançant l’energia solar.
Les plantes absorbeixen l’aigua per les arrels del terra i el gas carbònic per les fulles. Ambdues substàncies penetren dins la membrana cel·lular i es troben als cloroplastos. En aquests orgànuls es on, amb l’ajuda de la llum del Sol, fotons que alliberen electrons de la molècula de clorofil·la, es combinen per formar sucres com la glucosa, que després es guarden en la forma de midons. Aquests midons són els que es menjaran els herbívors per traspassar-els-hi l’energia que han capturat del Sol, o bé, via carnívors també ens arribarà als humans per alimentar-nos, o sigui, rebre l’energia del Sol.
Hem transformat energia lluminosa en energia química amb un rendiment del 40%, el valor més alt en temes de transformació d’energia a la naturalesa.
Curiosament, aquesta reacció de fotosíntesi produeix un residu en forma de gas i que evacua a l’atmosfera que és l’oxigen. Únicament les plantes són responsables de l’existència d’oxigen lliure a l’atmosfera. Per ara no s’ha trobat a cap altre exoplaneta. Els primers organismes fotosintètics van evolucionar fa uns 3.500 milions d’anys utilitzant hidrogen o àcid sulfúric com a font d’electrons, en lloc de l’aigua. Els cianobacteris van aparèixer fa uns 3.000 milions d’anys i van ser els que van modificar l’atmosfera del planeta al començar a excretar oxigen com residu de la seva reacció fotosintètica, un cop van evolucionar fa uns 2.400 milions d’anys.
La quantitat d’energia capturada per la fotosíntesi és immensa, aproximadament uns 100 terawatts, o sigui un bilió de watts, cada any. Aquesta quantitat equival a unes sis vegades el consum humà anual. En total, els organismes fotosintètics converteixen uns 100.000 milions de tones de carboni en biomassa cada any.
Un altre detall quan parlem de fotosíntesi, cal recordar que la produeixen tots els vegetals terrestres però també els marins com les algues i el fitoplancton i que ajuden a reduir l’efecte hivernacle i controlar el canvi climàtic.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 252 de desembre de 2020
