L’octubre de 2018
es va llançar a l’espai des de la Guaiana francesa una nau
espacial en direcció a Mercuri, un dels planetes més propers però,
al temps, més desconeguts. El seu nom Bepi Colombo és un
reconeixement al científic italià (1920-1984) qui va treballar per
la ESA i la NASA com matemàtic i enginyer.
El seu viatge serà
complicat pel fet de que és en direcció al Sol. Així que haurà
de, primer sobrevolar la Terra, després dos cops Venus i, finalment,
sis cops Mercuri abans d’entrar a la seva òrbita. Això implicarà
que per a còrrer algunes dotzenes de milions de quilòmetres, que el
separen en línia recta del planeta, acabarà fent més de mil
milions.
Després d’accelerar
per escapar-se de l’atracció gravitatòria de la Terra haurà
d’anar-se’n frenant per evitar caure cap al Sol, per aquesta raó
utilitzarà les òrbites als planetes que voltarà per frenar-se,
així com un motor de propulsió elèctrica. Curiosament, frenarà
per no anar cap el Sol, però li caldrà accelerar per entrar a
l’òrbita de Mercuri.
Anteriorment, només
havien visitat Mercuri les sondes Mariner 10, a mitjans del 1970, i
la Messenger entre 2011 i 2015. La primera el va cartografiar en un
45% i la segona un altre 30%. L’objectiu d’aquesta sonda serà
saber com es va originar i evolucionar. També intentarà esbrinar si
existeix gel d’aigua a les ombres perpètues dels cràters polars i
el motiu perquè el camp magnètic es troba desplaçat 400 km
respecte del centre del planeta. Igualment, cartografiar la resta de
l’hemisferi sud, pendent de fer, i intentar esbrinar perquè
Mercuri s’ha encongit 7 km entre aquelles dues visites.
Quan arribi l’any
2025, es separarà en dos orbitadors diferents, l’MPO (Mercury
Planetary Orbiter) de l’ESA i l’MMO (Mercury Magnestospheric
Orbiter) de l’agència espacial japonesa JAXA. Una tercera sonda
que havia d’aterrar a la superfície es va cancel·lar. La seva
durada prevista serà d’un any.
Una de les
curiositats d’aquestes sondes seran que els seus panells solars
hauran de refrigerar-se per evitar el fort escalfament produït per
la seva proximitat al Sol. Així, portaran un radiador per a dissipar
l’escalfor i giraran a 15 voltes per minut per distribuir de forma
uniforme l’escalfor. El 85% de la tecnologia a bord de la sonda
s’ha dissenyat específicament per a ella.
El planeta Mercuri
és menys d’un 40% de la mida de la Terra. És el més petit de
tots els del sistema solar, més petit, inclús que Ganímedes de
Júpiter i Tità de Saturn. Té unes temperatures d’entre -180 i
427ºC. El seu dia dura 58,7 dels nostres i la seva òrbita al Sol,
88 dies. O sigui que rota sobre sí mateix 3 cops mentre fa dues
òrbites al Sol. No té cap satèl·lit. Vist des de la Terra,
presenta fases com la Lluna i, es pot veure, com a molt, entre una
hora i dues abans de la sortida del Sol o després de la posta. És
visible a simple vista però cal triar un lloc amb un horitzó net,
sense obstacles, doncs habitualment es troba baix.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
232 de l'abril de 2019
