Si ens poséssim a buscar quina va ser la primera ciència que els
homes primitius van necessitar, segurament pensaríem que la
aritmètica, ciència que estudia els nombres, i que els hi podia ser
útil per a comptar unitats, ja fossin de bestiar o fletxes.
Però hi ha una altra
ciència, l'astronomia que també es va desenvolupar des de molt
antic. Potser el monument megalític més antic conegut és el de
Stonehenge, al sud d'Anglaterra, datat a l'Edat del bronze, uns 3.000
anys aC. Però si continuem buscant veurem que totes les
civilitzacions antigues estudiaven l'astronomia i que totes elles han
deixat rastres. Tan se val que parlem d'Egipte i Babilònia, com de
Mesoamèrica o Europa.
El cel per a ells era
màgic tot i que no ho entenien, però l'admiraven i estaven
convençuts de la seva influència en la vida humana. A partir d'aquí
van sorgir les primeres creences religioses, ja que pensaven que tot
estava escrit en el cel.
Tots ells ja sabien que
el cicle anual era de 365 dies, o sigui el que es triga en fer una
volta al Sol i torna a deixar les estrelles en la mateixa posició
que fa un any. Observant tan el sol com la lluna i les estrelles i
els planetes van poder estudiar els seus moviments i veure que eren
bastant regulars. Això els hi va permetre de fer calendaris basats
en la lluna, doncs eren molt visibles els seus canvis. El sol servia
més per a controlar el pas del temps durant el dia.
![]() |
Sortida del Sol en el solstici d'estiu a Stonehenge |
La importància de tenir
aquest coneixements era simplement un fet de subsistència. Era bàsic
conéixer el temps i les estacions, en quina data havien de sembrar
les collites i quan les havien de recollir. També els hi servia per
saber les dates de les seves celebracions i per orientar-se quan
havien de fer viatges. Una altre activitat important era la cacera,
doncs en funció de les estacions es produeixen les migracions dels
animals i així podien saber en quin moment els podien anar a caçar,
doncs sabien quan es movien per un lloc determinat.
Com exemple, els egipcis
quan després de l'estiu tornaven a veure l'estrella Sirius, la més
brillant de tot el cel, sortir per damunt de l'horitzó abans que el
Sol, significava que el riu Nil estava a punt de fer la crescuda i
per a ells començava un nou any.
Per altre banda Stonehenge, amb el seu doble cercle de pedres, tenia una configuració i alineació tal que permetia saber per on sortia el sol el dia del solstici d'estiu, el 21 de juny. A Mèxic destaca, encara que ja sigui el segle X, la cultura maia, en especial a Chichén Itzà, on es troba la Gran Piràmide de Kukulkan i la torre de l'Observatori, ambdues relacionades també als els solsticis i equinoccis.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 139 del juliol 2011