Evidentment, la resposta és que sí.
Sense ciència la nostra civilització no hauria evolucionat. Una mostra clara es pot observar estudiant les diverses societats existents ara fa uns cinc segles. En aquells moments no s’apreciava gran diferència entre les civilitzacions existents a l’Àfrica, Àsia, Europa o Amèrica. Tots es movien més o menys dins d’uns mateixos paràmetres, tenien escriptura, nocions d’astronomia, i d’altres, ara, majoritàriament sota el control de la religió i els reis, però no tenien ni aigua corrent, ni clavegueram i la medecina estava basada en les herbes.
Ara bé, a Europa es va inventar la màquina de vapor (J. Watt 1769), va ser el primer pas de la revolució industrial. A partir d’aquest punt, Europa va començar a agafar velocitat i es va desenvolupar culturalment més que la resta de civilitzacions. Els europeus van començar a utilitzar màquines.
Amb això vull dir que la ciència va empènyer la cultura a avançar més ràpidament. A partir d’aquell moment Europa va ser la impulsora de la cultura a nivell mundial. Havia nascut el coneixement científic.
Malauradament, avui en dia a la major part de la gent li costa associar ciència amb cultura. Quan preguntes quines activitats formen part de la cultura, surten temes com cinema, teatre, música, literatura, exposicions, festes majors, però en cap lloc anomenen la ciència.
Això mateix passa en els diaris i revistes, solen tenir dos apartats, el de cultura i el de ciència. El de la cultura reuneix tot el que hem esmentat abans i la part de ciència és la tecnològica. No som capaços d’entendre-ho com un tot. Sembla com en els estudis, o humanitats (lletres, es deia abans) o ciències. Avui en dia, el 59% dels universitaris són de lletres i el 41% de ciències, proporció similar a la resta d’Europa.
El químic i novel·lista britànic C. P. Snow, que a Les dues cultures (1959) va criticar la divisió entre la ciència i les humanitats, i va declarar que desconèixer la segona llei de la termodinàmica és una mostra d’ignorància tan gran com no saber res de Hamlet.
És clar que hem de gaudir d’una simfonia de Mozart, però també hem de saber com les vibracions que genera un violí, viatgen per l’aire, colpejant-ne les molècules, fins arribar al nostra timpà i que d’aquí, mitjançant un seguit d’ossets, arriben a ser transmeses per les terminals nervioses fins el cervell. Així es fa el progrés.
Com home amant de la ciència, em sembla que hem de divulgar la ciència, hem d’aplicar sempre el mètode científic, i ho hem de fer d’una manera que sigui comprensible per la resta de la gent. Hem de fer arribar el missatge, no podem fracassar, o no podrem compartir la ciència amb el món .
Hem d’aconseguir que la societat identifiqui la ciència com un dels seus valors culturals. Cal que la societat incrementi el seu nivell cultural per tenir més coneixement i poder ser més autònom en la presa de decisions, per poder discutir amb una altra persona amb base. Cal reforçar la confiança en la ciència com fonament del desenvolupament cultural d’una societat.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 293 de maig de 2024
