Aquest any 2011 va ser
declarat per la Unesco com l'Any Internacional de la Química, tal
com l'any anterior ho havia estat de l'astronomia.
¿Heu pensat algun cop
quina és la relació entre l'una i l'altre?. La resposta és
senzilla, doncs l'astronomia estudia la llum que ens arriba de les
estrelles, galàxies, o qualsevol altre cos i, a partir del seu
estudi, fa les interpretacions adients i la química, juntament amb
la física, és la causant d'aquestes emissions. Això és
l'Astroquímica.
De fet arriben al nostre
planeta ones a tot el llarg de l'espectre electromagnètic, tan de
raigs gamma, com visibles o de ràdio. Algunes queden retingudes,
afortunadament, per la nostra atmosfera, d'altres la traspassen. Per
això s'envien a l'espai diferents tipus de telescopis, uns per a
estudiar una franja de l'espectre, com per exemple l'infrarroig i
altres, posem per cas, els raigs gamma o els X. Cadascú ens dona
informació de la seva zona d'estudi i sumant-les totes tenim una
informació més acurada de l'objecte estudiat.
 |
| Espectre d'emissió del sodi |
La primera persona que va
estudiar l'espectre, en el seu cas el visible, fent-la passar a
través d'un prisma va ser l'Isaac Newton al 1671, quan va publicar
la seva obra “Òptica”. Uns cent anys després el poeta alemany
Goethe també es va interessar en aquest tema.
L'estudi de l'espectre es
denomina espectroscòpia i consisteix en analitzar les línies que
ens mostra el cos que estudiem i que fem a través d'un aparell
anomenat espectroscopi. Normalment solen ser unes ratlles que
corresponen a emissions en una longitud d'ona determinada de
l'espectre. Són com una emprenta dactilar única per a cada compost
químic. Així hem pogut saber quins d'aquestos es troben a diversos
llocs de l'espai.
Això és degut a que els
electrons que envolten el nucli d'un àtom, quan s'exciten i guanyen
energia, al tornar a l'estat habitual, saltant d'una òrbita a una
altra de menys energia, la tornen a emetre, i això és el que captem
amb els nostres instruments de detecció, ja siguin telescopis o
simplement els nostres ulls, si l'emissió està dins de la zona del
visible.
Cal saber que l'element
conegut com heli es va descobrir, l'any 1868, mirant l'espectre de la
llum que arribava del Sol, i analitzant-lo es van veure unes ratlles
que no corresponien a cap element existent al nostre planeta. També
és prou coneguda l'anècdota de dos savis alemanys, en Bunsen i en
Kirchoff, que observant amb un espectroscopi de butxaca un incendi al
port d'una ciutat distant 30 km, van deduir que s'estava cremant una
fàbrica de salaons, només veient les ratlles que es veien a
l'espectre de les flames, doncs mostrava les ratlles típiques del
clorur sòdic, la sal comuna.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 142 del octubre 2011
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 142 del octubre 2011
