Aquest estiu he llegit el
llibre de Pere Estupinyà de títol ”El lladre de cervells”,
en un dels capítols on parla
del descobriment de la matèria fosca, explica una xerrada que va
tenir amb l'astrònoma Vera Rubin, qui va ser la que va proposar, al
1970, l'existència de la matèria fosca al comprovar que les
estrelles de la part exterior de la galàxia d'Andròmeda es movien a
la mateixa velocitat que les que es trobaven a la part interior, més
a prop del nucli galàctic. Això estava en contradicció amb les
lleis de Newton i Kepler, doncs les que es troben en un zona de més
gravetat, han de girar, en teoria, més ràpidament.
De
totes formes ja hi havia un altre astrònom, el suís Fred Zwicky, un
visionari que al 1930 va proposar l'existència de la matèria fosca
40 anys abans de que es pogués confirmar.
Na
Vera Rubin, en el llibre esmentat, va definir l'evolució de
l'astronomia del segle XX de la següent manera:
A la
primera dècada del segle XX es va descobrir que l'Univers
s'expandia. En Vesto Slipher al 1912 va ser el primer en mesurar
l'efecte Doppler en una galàxia espiral i que aquesta s'allunyava de
nosaltres.
Als
anys vint, que el nostre Sol no era el centre de la via Làctia. Això
ho va descobrir en Harlow Shapley
al 1918 estudiant cúmuls globulars i observant que hi havia més cap
a un costat del cel, on hi ha el centre de la galàxia, que cap a
l'altre.
Als trenta, que hi havia galàxies més enllà de la nostra. Aquí el paper d'Edwin Hubble va ser bàsic, doncs va ser ell qui va veure que les altres galàxies també tenien estrelles individuals com la nostra i amb l'estudi de les cefeïdes que va trobar ho va poder demostrar.
 |
| Universum, Flammarion, gravat, París (1888)
versió acolorida Hugo Heikenwaelder (1998)
|
Als quaranta i cinquanta vam aprendre a interpretar les ones que ens arribaven de l'espai. Es van començar a desenvolupar radiotelescopis per a escoltar l'Univers i descobrir noves famílies d'objectes, com els quasars i després els pulsars.
Als seixanta, es va descobrir la radiació de fons de microones, un dels puntals de l'actual cosmologia, l'eco de l'esclat inicial del Big-Bang.
Als setanta, la
matèria fosca, que representa un 21% de la composició total de
l'Univers.
Als vuitanta, es va
veure que hi havia un forat negre al centre de cada galàxia, que
exercia com un gran generador de gravetat per a fer rotar les
galàxies més ràpidament del que s'esperava.
Als noranta, va
arribar l'energia fosca i l'expansió accelerada de l'Univers.
L'energia fosca equival a un 74% de l'energia de tot l'Univers.
En aquesta primera
dècada del segle XXI, hem arribat a l'explosió dels planetes
solars. Des del primer que es va descobrir al 1995 ja en portem
més de 500 i el seu descobriment és exponencial.
No sabem el que ens
oferirà el segle XXI, si trobarem el bosó de Higgs o si es
confirmarà que es pot superar la velocitat de la llum i haurem de
renovar tota la Física¡¡
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 143 del novembre 2011
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 143 del novembre 2011
