La Cosmologia és la ciència que estudia l'estructura i la
història de l'univers a gran escala i en tot el seu conjunt, des del
moment inicial fins a la seva fi. És una branca de la Física i
l'estudia tan de forma teòrica com observacional.
L’interès de l’home per mirar al cel, i intentar-lo entendre,
ha esta constant al llarg de la seva història. Tenim constància
d’aquesta atracció des de les primeres civilitzacions, el que
converteix l’Astronomia en la més antiga de les ciències de la
natura.
Els grecs es pensaven que la matèria estava constituïda per
quatre elements bàsics, aire, aigua, foc i terra. La revolució
copernicana va obrir l’era de l’Astronomia moderna, i la llei
newtoniana de la gravitació universal va trencar definitivament la
barrera aristotèlica entre els fenòmens terrestres i els de la
resta de l’univers.
 |
Model
platònic del sistema solar
presentat per Kepler
a la seva obra Cosmographicum
Mysterium (1600)
|
Des del segle XVII fins el primer quart del XX, la
Via Làctia i l’Univers eren conceptes sinònims. La Galàxia
representava el marc espacial que contenia tot, i on tot ocorria, era
la visualització del nostre Univers.
Sorprenentment ens trobem que la primera persona que
planteja una visió renovadora de l’Univers és un filòsof,
l’Emmanuel Kant, qui al 1755 va publicar el llibre “Història
natural general i teoria del Firmament”. Segons la qual en un
principi existia un núvol primitiu, format per partícules en
moviment, que anaven xocant i perdent velocitat, sent arrossegades
cap al centre de la massa, per contracció gravitatòria, donant
origen al Sol, i la resta es quedaria per fora formant els planetes i
les seves llunes.
També va definir que les nebuloses, tals com
Andròmeda i els Núvols de Magallanes eren Universos-Illa exteriors
a la nostra Galàxia, és a dir, fora dels límits de la nostra, però
d’un origen similar. Ja no érem La Galàxia, sinó una més entre
una gran quantitat de galàxies a l’Univers. Teories que no varen
calar entre els científics de l’època.
A principis del segle XX la majoria dels astrònoms
pensaven que tot allò que s’observava des de la Terra formava part
de la nostra Galàxia, fins i tot les nebuloses espirals que al 1845
havia dibuixat Lord Rosse assegut davant el telescopi més gran de
l’època, el Leviatán de Parsonstown a Irlanda de 183 cm de
diàmetre. (Continuarà)
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 145 del gener 2012
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 145 del gener 2012
