La
definició, segons el diccionari, d'univers és la del “Conjunt de
tot allò que existeix”. En temps dels grecs la terra era plana i
es trobava envoltada d'esferes on es trobaven els planetes i les
estrelles. La terra es trobava al centre de l'univers i tot girava al
seu voltant. Amb aquesta idea es va romandre fins arribar a Copèrnic,
Galileu i Newton ja als segles XVI-XVII en que es va canviar el
concepte, provocant una veritable revolució científica.
L'astrònom
polac va situar la terra donant voltes al sol i aquest com centre del
sistema solar, que en Galileu confirmà. D'altre banda el físic
anglès va crear una nova forma de fer càlculs amb la física i va
crear el que anomenem Física Clàssica, on apareix per primer cop el
concepte de gravetat i on l'espai i el temps són unitats absolutes i
tot es pot calcular i determinar amb exactitud si es coneixen totes
les variables necessàries.
Així
fins a primers del segle XX on Einstein i Planck van donar un pas
endavant, fent la segona revolució científica, amb la Teoria de la
Relativitat el primer i amb la Quàntica el segon i van trencar el
motlle de la mecànica clàssica. Amb la Relativitat, l'espai i el
temps ja no eren absoluts, sinó relatius, i es podien deformar en
funció de la massa i de la velocitat de la llum.
Amb
la Quàntica el canvi encara va ser major. Ja res era fixe ni tampoc
es sabia on estava, només es coneixia la possibilitat de que
estigués en un cert lloc en un cert moment, res més, era la famosa
funció d'ona definida per Schroedinger. El fet de que una cosa
passés era només una probabilitat i no es definia un resultat fins
que s'experimentava i s'obtenia una mesura.
 |
| Multiversos |
Però
aquí no acaba la cosa, com que amb les matemàtiques que
s'apliqueven a la quàntica totes les coses podien succeir i tenien
la seva probabilitat de que succeïssin i tot era possible
matemàticament, va sorgir l'opció de que allò que en el nostre
Univers no hagués ocorregut, passés en un altre. Així va néixer
la teoria dels múltiples universos o dels multiversos o de los
“muchos mundos”, hipòtesi desenvolupada per Hugh Everett, a
mitjans dels anys 1950, tot buscant una alternativa a la teoria de la
gran unificació i la teoria de cordes amb les seves múltiples
dimensions.
No
us heu trobat mai en la situació d'estar entre mig de dos miralls i
veure com qualsevol moviment que féssiu es reproduïa de forma
infinita dins del reflex inacabable dels miralls?
No
podria ser que una cosa que observem que passa aquí, potser no ha
succeït en un altre univers i que siguin universos diferents, o
paral·lels, cadascun amb el seu passat i el seu futur?.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 155 del novembre 2012
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 155 del novembre 2012
