Fa uns dies vaig explicar com
orientar-se a la nit trobant l’estrella polar –ara suposem que
heu estudiat una mica les constel·lacions i ja sabeu on es troben
les més importants. Ara cal fer un altre pas endavant.
Si ja tenim un planisferi, una
tauleta o un mòbil amb la seva aplicació per buscar estrelles
podrem saber, si hi fem bé, quina estrella estem mirant.
De totes formes amb això no hi
ha prou per entendre el que estem veient, també cal saber què
buscar i on fer-ho. Al cel hi ha moltes coses maques per mirar però
per una persona que està començant, jo li recomanaria revisar el
catàleg de Messier. Aquest senyor era un dibuixant que treballava
per l’observatori de Paris fent cartes estelars. Poc a poc va
entrar en el món de l’astronomia i es va dedicar a trobar nous
cometes, però es va trobar que hi havia uns grups de nebuloses que
el confonien i enredaven.
Així que va decidir fer un
catàleg de tot allò que li feia nosa per a trobar un nou cometa. I
va fer una llista, el conegut catàleg de Messier. No tots els seus
objectes es poden veure a simple vista, només uns 10, altres 60 ja
es poden veure amb binocles de 10x50 i per la resta ja cal un
telescopi aficionat per aconseguir-ho. En ells podeu trobar una mica
de tot, tan galàxies com cúmuls o nebuloses, però és una forma
molt entretinguda d’entrar en l’observació astronòmica.
Personalment us la recomano.
Com que el feia des de Paris,
només conté objectes de l’hemisferi nord. En l’actualitat conté
110 elements, lluny dels 45 originals del primer catàleg del 1771.
Ara bé, si voleu entrar més a fons us recomano un llibre d’en
José Luís Comellas, un historiador espanyol aficionat a
l’astronomia, que va fer un llibre, jo diria que la bíblia dels
astrònoms, que es titula Guía del Firmamento publicat per
primer cop el 1979. En ell explica, pas a pas, totes les coses que
cal veure en cadascuna de les constel·lacions. Segons la potència
del nostre telescopi podrem triar unes o altres. Però segur que
quedareu satisfet, ja que ho explica amb molta claredat i senzillesa.
Un altre catàleg molt
utilitzat, però ja per un nivell superior de telescopi, seria l’NGC,
el New General Catalogue, amb més de 7.000 objectes relacionats i
visibles des dels dos hemisferis. És molt més complet i inclou tots
els objectes esmentats al catàleg de Messier. Està basat en el
catàleg general elaborat per John Herschel el 1864 i ampliat per
Dryer el 1880, en base a les observacions del fill de John, William
Herschel.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
188 de l'agost de 2015
