Quan
mirem Júpiter per un telescopi i veiem els seus quatre satèl·lits
principals, Io, Europa, Ganimedes i Cal·listo, el primer que ens va
al cap és que estem veient un sistema solar en miniatura. Són
els que va veure en Galileu per primer cop el 1610 amb una lent de 20
augments. En total a Júpiter se li coneixen 67 satèl·lits
naturals.
Gràcies
a les sondes espacials, com les Pioneer dels '70, Voyager del '79,
Galileu del '95 i Cassini del 2000, en tenim molt més coneixement.
Io i
Europa són una mica més petits que la nostra Lluna. Entrant en
detalls, Io és el més proper al planeta i, per tant, el més
afectat per les forces de marea. Això implica que pateix l'atracció
gravitatòria de la gran massa de Júpiter i els altres satèl·lits,
tot plegat li produeix una gran força de fricció interna que
l'escalfa i, com conseqüència, a la seva superfície es detecten
fins a 400 volcans. Pel mateix efecte de marea el terra d'Io s'arriba
a deformar fins a 100 metres. És el cos amb més activitat de tot el
sistema solar. Els plomalls volcànics de diòxid de sofre arriben
fins a 500 km d'alçada escampant sofre, al tornar a caure, per
damunt del satèl·lit.
 |
| Io |
 |
| Europa |
Aquest
sofre pot ser de diversos colors segons, vermell, groc o negre,
segons com cristal·litza, en funció de la temperatura. Aquest
material és el que tapa tots els impactes de meteorits i presenta la
seva superfície ben llisa i jove. Les partícules emeses pel volcans
són ionitzades per l'intens camp magnètic jovià i es carreguen
elèctricament, sent molt perilloses per les sondes que es vulguin
aproximar. És el tercer satèl·lit del planeta i el quart de tot el
sistema solar.
Presenta
una tènue atmosfera que minva quan es produeix un eclipse de Sol
degut al planeta Júpiter, fet que ocorre 2 hores cada 1,7 dies i es
recupera quan li torna a escalfar el Sol.
Europa
és el més petit del quatre satèl·lits i el sisè del sistema
solar. A la seva superfície només es detecta gel d'aigua a la capa
superficial, però es creu que té dues capes internes més, una de
roca, en la forma de silicats, i la més interna de ferro. També
pateix de les forces de marea que li generen calor intern que arriba
a fondre el gel que està en contacte amb la cap rocosa. Aquesta
existència d'aigua líquida és la que fa pensar als científics que
podria existir algun tipus de vida en ella. Aquests moviments interns
també li provoquen que s'esquerdi la cap gelada externa, a -170ºC,
i escapin plomalls, com guèisers, d'aigua que poden assolir els 200
km d'alçada.
La
capa d'aigua gelada s'estima que fa uns 30 km de gruix i fins els 100
km és líquida. Es pensa que la quantitat d'aigua a sota els oceans
d'Europa poden contenir el doble d'aigua de tota la que existeix a la
Terra.
Fa
una volta a Júpiter cada 3,5 dies, el que seria el seu any, i sempre
ofereix la mateixa cara al planeta, com Io.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
211 del juliol de 2017
