Les llunes de Júpiter – Ganimedes i Cal·listo

Ganimedes és el satèl·lit més gran de tot el sistema solar. Fins i tot un 8% més gran que Mercuri. És un món de roca, silicats a la capa interior, i gel, capa exterior a parts iguals. L'interior és un nucli líquid ric en ferro i la part de gel aigua salada que també podria contenir aigua en estat líquid.

També presenta dos tipus de terreny, un de més fosc amb molts cràters d'impacte, que cobreix un terç de la seva superfície, i un altre de més clar sense tants cràters i més jove que cobreix la resta.

Posseeix una tènue capa d'oxigen atmosfèric provinent de la descomposició de l'aigua gelada per efecte del raigs que li arriben. L'hidrogen es perd per falta de gravetat. També té camp magnètic tal com va descobrir la sonda Galileu. És l'únic satèl·lit que en té i el seu origen podria ser una mena d'efecte dinamo tal com li passa a la Terra, per tenir un nucli líquid.

Ganimedes

Completa una òrbita síncrona cada 7,1 dies i es troba en ressonància 1:2:4 amb Europa i Io. Això vol dir que quan Ganimedes completa una òrbita a Júpiter, Europa ha fet 2 i Io 4.

Cal·listo és el satèl·lit més exteriors dels quatre descoberts per en Galileu. És gairebé com Mercuri i presenta una superfície fosca, molt antiga i plena de craters, a diferència dels seus germans. Per contra, ni el seu color ni la seva brillantor són homogènies. Aquest fet podria ser degut a la presència de gel, brillant, o fosc si ha estat erosionat, o evaporat, i queda més roca que gel.

Cal·listo

Presenta la densitat més baixa dels quatre satèl·lits jovians. No sembla que estigui diferenciat per capes com els seus companys. El motiu podria ser que al trobar-se més lluny del seu planeta, les forces de marea són molt febles i no li aporten energia suficient com per comportar-li activitat geològica. No presenta ni volcans ni cap muntanya destacable damunt la seva superfície. Alguns científics opinen que Cal·listo és un dels cossos més avorrits del sistema solar, després d'Urà.

El seu interior té una estructura similar a la de Ganimedes però el seu nucli, barreja de roca i gel és més petit i també es sospita que té un oceà intern d'aigua líquida de 6 km i una capa gelada de prop de 200 km, segons les observacions de la sonda Galileu. Està rodejat per una atmosfera molt fina, composta per diòxid de carboni i, potser també, per oxigen molecular. Aquest satèl·lit està considerat com el més «acollidor» per a una possible base humana.

Com la resta també està capturat sincrònicament per Júpiter i sempre li mostra la mateixa cara, tal com fa la Lluna amb la Terra. L'orbita cada 16,7 dies.

La sonda Juno llançada el 2011 i que va entrar en òrbita de Júpiter l'agost de 2016 està ampliant gairebé a diari el coneixements del sistema planetari d'aquest planeta. Actualment té comptabilitzades 67 llunes.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 212 de l'agost de 2017