Els
cúmuls globulars són un conjunt d'estrelles molt juntes entre elles
comparativament amb la resta. Podríem dir que formen un paquet que
es manté unit per la força de la gravetat. Es poden distingir dos
grups, els globulars i els oberts. Tots dos són agrupacions
d'estrelles que es van formar en el mateix moment, però que han
seguit una evolució diferent.
El
cúmul globular està format per centenars de milers d'estrelles
velles, centenars o milers de milions d'anys que han continuat molt a
prop entre sí degut a la força de la gravetat. Alguns autors
proposen que són el bulb central romanent d'antigues galàxies que
han perdut la seva part exterior. Els més importants són el d'Omega
Centauri a l'hemisferi sud i el d'Hèrcules al nord. Dins de la Via
Làctia se'n coneixen uns 150, a la galàxia d'Andròmeda uns 500 i a
M87 uns 10.000. Alguns se sospita que poden contenir forats negres en
el seu centre.
El
cúmul obert està format per milers d'estrelles amb una edat de
centenars de milions d'anys i encara es poden trobar embolcallats pel
núvol de gas original. Solen ser de color blavós, degut a la
joventut de les estrelles o groguencs si ja són estrelles de més
edat. Si són inestables, degut a la velocitat de moviment de les
estrelles, aquestes es dispersen, separant-se. Els més coneguts són
les Híades, les Plèiades o el Pessebre. També destaca el cúmul
doble de Perseu.
 |
| Cúmul d'Hèrcules - M13 |
Les
Plèiades són un grup d'estels blaus prop de la constel·lació de
Taure, visible a simple vista a l'hivern. També se'l coneix amb el
nom de les Set germanes o de les Cabretes. En japonès reben el nom
de Subaru, com la marca de cotxes (fixeu-vos en l'escut dels
vehicles, són estrelles). A ull nu se'n poden veure unes set, amb
prismàtics ja es poden observar entre 50 i 70. Amb telescopi ja no
hi cap a dintre de l'ocular el grup sencer. Ja eren conegudes per la
cultura mesopotàmica amb el nom de Mul-mul.
Les
Híades també es troben a Taure, molt a prop de l'ull o l'estrella
Aldebarà que no és membre del cúmul. Està format per un centenar
d'estrelles, bàsicament de color blanc i groc, en forma de lletra V.
És el cúmul més proper a nosaltres, només 150 anys-llum. La
millor manera d'observar-lo és amb prismàtics. El nom prové del
grec i significa pluja,
o sigui que quan apareixen per l'horitzó, a l'octubre, vol dir que
ja arriben les pluges de tardor.
El
Pessebre o M44 es troba dins de la constel·lació del Cranc, visible
a partir de l'hivern a ull nu està format per unes 300 estrelles a
500 a.l.
El llistat elaborat per Charles Messier conté entre els seus 110
objectes uns 70 cúmuls que haurien de ser visibles tots ells a ull
nu en un cel sense contaminació lumínica, tal com ell observava el
cel de París buscant cometes el 1774.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
213 del setembre de 2017
