Ara que fa poc que
Mart va estar en oposició (juliol 2018), que vol dir la mínima
distància a la Terra, vam poder observar clarament el puntet vermell
que fa destacar aquest planeta en el cel.
Encara i això es
trobava més enllà del 57 milions de quilòmetres de distància,
però, vaja, estava més a prop que gairebé mai, doncs pot arribar a
allunyar-se fins a 400 milions de quilòmetres.
Els grans astrònoms
com Brahe, Kepler, Galileu, Herschel o Cassini, ja el van observar i
dibuixar. Però no va ser fins el 1877 que Giovanni Schiaparelli no
va fer el millor mapa fins a l’època i va batejar nombroses zones
del planeta. També va ser ell qui va començar a parlar de canali,
que va comportar, per una mala traducció a l’anglès a pensar que
eren canals fets per l’home en lloc de naturals. Tema que va
defensar, amb deler, l’astrònom americà Percival Lowell,
convençut de l’existència de vida marciana intel·ligent.
Observacions
posteriors van desmuntar aquesta teoria i les sondes enviades el
segle XX van confirmar la total normalitat dels accidents geogràfics
trobats. Per ara no s’ha trobat cap rastre de vida, encara, que fa
poc, es va confirmar l’existència d’un llac d’aigua salada de
20 km de llargada, soterrat a un 1,5 km sota la superfície. D’altre
banda, dos robots de la NASA fa temps que hi circulen per la seva
superfície, així com altres sondes estan en òrbita permanent.
La seva superfície
és vermellosa per l’existència de derivats d’òxid de ferro.
Presenta una clara dicotomia entre l’hemisferi nord, pràcticament
pla, i el sud escarpat. Ambdues part es troben separats per una mena
de divisòria abrupta de diversos quilòmetres de desnivell que
separa els hemisferis. Va ser conseqüència de l’activitat
volcànica de fa 3.000 milions d’anys. Cal destacar el Mont Olimp
de 22 km d’alt i una base de 600 km de diàmetre.
Altre accident
geogràfic notable és el Valles Marineris, un canó de 4.000 km de
llarg, fins a 600 d’ample i d’entre 2 i 7 km de fondària.
En quant a
similituds amb el nostre planeta, també en tenim. El dia marcià
dura 24 h 37 m i degut a la seva inclinació també posseeix
estacions, encara que aquestes duren el doble que a la Terra, doncs
el seu any és de 687 dies. Per contra la temperatura mitjana és de
-55ºC, amb mínimes de -133º i màximes de +20ºC a pocs
centímetres del sòl.
L’atmosfera
marciana actual és molt tènue, amb un 95 % de CO2, un 2,7% de
nitrogen molecular i un 2,3% d’altres gasos, com argó o oxigen.
D’aigua només hi ha un 0,03% en forma de vapor. La pressió
atmosfèrica 0,07% la terrestre. El 1999 es van descobrir traces de
metà, però encara s’està discutint si és d’origen mineral o
biològic. Igualment el 2018 s’han descobert altres molècules
orgàniques complexes, de les quals tampoc es coneix l’origen.
Al voltant de Mart
giren dos petits satèl·lits, Fobos i Deimos. Es creu que són dos
asteroides capturats pel planeta, degut al seu albedo i densitat, més
similars a asteroides del grup C, del cinturó extern.
