Aquest any 2019 s’ha
celebrat l’arribada de l’home a la superfície del nostre
satèl·lit. Pel nostre país va ser la matinada del dia 21 de juliol
del 1969, per la gent que viu a Amèrica, encara era dia 20. Per
aquest motiu ho celebrem en data diferent.
Amb les missions
Apolo, la NASA va aconseguir que dotze persones trepitgessin la
superfície lunar. Altres sis es van quedar al control del mòdul de
comandament en òrbita lunar. D’altre banda tres missions, nou
astronautes més, van orbitar la Lluna sense posar-hi els peus. Dues
ja programades així, i l’Apolo 13 per problemes tècnics.
Perquè no s’ha
tornat a trepitjar la Lluna des d’aleshores? El motiu és molt
simple, el gran cost econòmic que va representar pels Estats Units
d’Amèrica. Uns 25.000 milions de dòlars d’aquell moment.
Perquè van fer
aquell esforç i ara no el volen tornar a repetir? També està prou
clar. Des del 1957 la potència espacial era la Unió soviètica. Van
ser els primers en llançar un satèl·lit artificial, l’Sputnik al
1957. Al mateix novembre es va enlairar, en una altra nau Sputnik, la
gosseta Laika. Al 1961 van aconseguir que el primer ésser humà
viatgés a l’espai i fes una òrbita al planeta, es tractava de
Yuri Gagarin. Igualment al 1963 van tenir la primera dona cosmonauta
orbitant la Terra, la Valentina Tereixkova.
Al 1965 van
aconseguir fer el primer passeig espacial amb n’Aleksei Leonov. Les
sondes Luna també van arribar primer al nostre satèl·lit.
Igualment van enviar sondes a Venus a partir del 1961.
 |
| Foto de l'Apolo 11 |
Totes aquestes fites
aconseguides pels russos posava malalts als nord-ameri-cans i els
deixava en segon terme. Aquest va ser el motiu bàsic, en la meva
opinió, per la que el President Keneddy va reforçar la cursa
espacial, per intentar ser els primers en alguna cosa. I van triar
ser els primers en posar un home a la Lluna.
Personalment, com
aficionat als temes científics, estic convençut de que realment
s’hi va arribar. En certs entorns es diu que tot va ser un
muntatge, una pel·lícula feta pel director Stanley Kubrick.
Critiquen el fet que sembla que la bandera plantada al terra oneja,
que l’emprenta deixada al sol lunar era massa ben feta, que les
ombres no eren paral·leles o eren perpendiculars, que al cel no es
veien les estrelles i així i fins a deu punts. Cap d’ells és cert
i tots són fàcilment refutables.
Però, per a mi, hi
ha un fet bàsic, i poc comentat, els russos no van comprar aquesta
teoria conspiranoica. Ells que eren els primers perjudicats per la
gesta dels americans no es van queixar ni van considerar que fos cap
invenció. En la meva opinió, aquesta manca de queixa, és la
principal confirmació de que es va arribar a la Lluna.
Ara la NASA,
conjuntament amb empreses privades i l’ESA, està desenvolupant el
programa Artemis que vol posar una dona i un home al pol sud de la
Lluna el 2024. Igual que la Xina que vol arribar-hi el mateix any i
establir una base permanent. A veure qui guanya la partida.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
237 del setembre de 2019
