Venus al dia (1)

És l’únic planeta, amb la Terra, que porta un nom femení. De fet, ambdós planetes són bessons.

Els grecs es pensaven que eren dues estrelles diferents, una al matí i altre al vespre. És el punt més brillant del cel nocturn. No arriba a separar-se del Sol ni 50º (elongació), recordeu que és un planeta interior, i per això només es veu a l’albada o a la posta del Sol, mai a mitja nit.

Galileu va ser la primera persona que va observar que Venus tenia fases, igual que la lluna, a vegades plena o nova, altres minvant o creixent.

El seu disc es veu el màxim de brillant quan és quart creient/minvant, amb un 25% d’il·luminació, ja que la seva posició és la més propera a la Terra, a 37 dies de la conjunció inferior. Quan està en fase plena es troba a l’altre costat del Sol i sembla molt petit a causa de la major distància (conjunció superior).

Fins el 1961 no es va definir el seu dia en 243 dies terrestres i el seu any en 225 dies, o sigui, que el seu any dura 0,92 dies dels seus. La seva rotació és retrògrada, al revés que la Terra, sense que se’n sàpiga exactament la raó. Aquest fet es va confirmar el 1964 a través de les observacions de tres radiotelescopis, situats a Goldstone (Califòrnia), Jodrell Bank (Regne Unit) i Ievpatòria (Unió Soviètica).

Maxwell Montes és el nom de la muntanya més alta de Venus, es troba a Ishtar Terra. El seu pic se situa 11 km per sobre de l'elevació de la superfície mitjana de Venus. Es va detectar per estudis de radar el 1970.

Venus en UV - Foto: D.P. Mitchell

És tan brillant perquè està cobert per núvols que reflecteixen gran part de la llum solar entrant. Els núvols groguencs estan formats per sofre i àcid sulfúric. No obstant això, està cobert amb una espessa atmosfera de diòxid de carboni, gotes de diòxid de sofre i àcid sulfúric. Aquesta atmosfera és tan densa que passejar-hi seria com passar per l'aigua. El rus Lomosonov el 1761 va ser el primer a observar que tenia alguna mena d'atmosfera. És molt més densa i més calenta que la terrestre: la temperatura de la superfície és de 740 K (467 °C), mentre que la pressió és de 93 bar.

El diòxid de carboni atrapa la major part de la calor del Sol. Les capes de núvols també actuen com una manta. El resultat és un "efecte hivernacle descontrolat" que ha provocat que la temperatura del planeta es disparés, prou calenta per fondre el plom. Això significa que Venus és encara més calent que Mercuri. Però la seva atmosfera rota molt ràpidament, una superrotació, gira 60 cops més ràpida que el planeta, uns 4 dies terrestres.

La primera sonda que es va enviar a explorar el planeta va ser la Venera-1 soviètica (1961), però va tenir problemes de comunicació i no va poder enviar cap dada. El programa Venera va enviar 16 sondes entre la data indicada i el 1983. La sèrie Vega, en concret la 2, el 1985, va aconseguir posar una petita nau al terra de Venus i va emetre durant 56 minuts.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 271 del juliol de 2022