Actualment els nostres objectius extraterrestres són la Lluna i Mart, els cossos de l’espai més propers.
Darrerament Mart s’ha tornat a convertir en una obsessió. Recordem l’episodi del 1938 on Orson Welles radiava una invasió marciana al planeta, escrita per H.G. Wells que va aterrir els radiooients. També van destacar els imaginats canals identificats per Schiaparelli el 1877 que ningú més va confirmar.
Es podria viure al planeta? Seria difícil per nosaltres, les condicions serien extremes. La temperatura mitjana és de -60ºC, amb un màxim de +20º i un mínim de -150ºC i la gravetat seria una tercera part de la nostra, perquè el planeta té menys massa. Tampoc hi ha atmosfera, només un 1% de la que tenim aquí. El vent solar l’ha escombrada per no tenir la protecció del camp magnètic que va desaparèixer quan el nucli de Mart es va solidificar i va deixar de treballar com una dinamo. A la seva superfície es produeixen ventades però només tenen força per aixecar pols del sòl i prou. El seu aspecte superficial és com la d’un desert.
Des del 1960 que ja s’intentaven enviar sondes d’exploració a Mart, primer orbitals i després intentant aterrar. La primera va ser la Viking 1 el 1975. El 1996 es va enviar el primer robot explorador, el Sojourner, i el 2003 , l’Spirit i l’Opportunity que hi van estar treballant durant 6 i 14 anys respectivament. Aquest darrer va trobar roques d’argila, compost que només s’origina en presència d’aigua. A partir d’aquí es dedueix que hi havia aigua al planeta fa uns 4.000 milions d’anys, amb llacs i rius, però, a poc a poc, es va anar quedant despullat. Semblaria lògic pensar que també hi havia més atmosfera, formada per diòxid de carboni, i, per efecte hivernacle, més temperatura.
Les sondes Viking ja van fer experiments biològics per intentar detectar vida. Les primeres proves van donar positives, amb el conseqüent esverament del científics, però va resultar ser un fals positiu, tal com va fer veure en Joan Oró. El resultat obtingut podia haver sigut originat per una simple reacció química no biològica.
El 2011 s’hi va enviar el robot Curiosity i el 2021 el Perseverance, que encara roden per Mart. Aquest darrer està prenent mostres del sòl i les està desant en tubs, en espera de que algun dia, potser el 2031, la NASA torni per recollir-les i analitzar-les als seus laboratoris amb totes les condicions i garanties de treball que el mètode científic exigeix. El 2021 també es va posar a prova l’helicòpter Ingenuity que hi va estar uns 3 anys, fent un total de 72 vols.
A l’estiu de 2024, el Perseverance va detectar unes roques amb incrustacions de fòsfor i ferro que, a la Terra, es relacionen amb una possible activitat biològica de microorganismes.
Amb tot aquest historial la NASA volia continuar enviant sondes, però li han rebaixat els pressupostos globals i l’administració general de l’agència espacial dels Estats Units ha demanat ajuda a empreses privades per aconseguir una missió viable a mig termini. Estarà el futur de l’exploració espacial a les seves mans?
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 308 de l'agost de 2025
