No em refereixo a les típiques fallades temporals, de minuts o hores, que solen ocórrer. Em refereixo a durades llargues, de dies o mesos. Pel que he llegit, un dels majors riscos el tenim per la proximitat del Sol. Si a la seva superfície es produís una fulguració forta amb ejecció de massa coronal i que, a més, es donés la coincidència de que l’estel ens estigués apuntant directament a nosaltres, al planeta Terra, sí que podríem tenir problemes com aquest.
De fet, quan a les nostres latituds veiem aurores boreals, com la del maig de 2024, vol dir que ha succeït un fenomen com aquest. Històricament han quedat reflectits episodis similars el 1859 (efecte Carrington), el 1921 a Nova York o el 1989 a Quebec. El problema el tenim nosaltres, ara més que abans, car cada cop som més depenents de l’electricitat.
Fa poc vaig llegir un article a la revista digital Science Alert titulat: «Les allaus submarines amagades són un gran problema per a Internet». No tan sols el Sol ens pot causar problemes, sinó també els moviments de les plaques tectòniques que soporten els continents.
És conegut que Islàndia s’acosta a la península escandinava a una velocitat de 2 cm cada any, o 2 m per segle. Segons l’article esmentat, al davant del Marroc, a l’oceà Atlàntic, al Canó d’Agadir, va ocórrer fa 60.000 anys una esllavissada i va viatjar 400 km a través del canó submarí més gran del món i 1.600 km més a través del fons marí. Movent una quantitat de sediments equivalent a 140.000 estadis olímpics i originant una rasa de 30 metres i 15 km d’amplada.
Altre esllavissada important va ser el 1929 arrel d’un gran terratrèmol davant de la costa de Terranova que va trencar 11 cables del fons marí. També van morir 28 persones al llarg de la costa a causa del tsunami.
Avui dia, existeixen més de 550 cables submarins actius a tot el món amb una longitud total d’1,4 milions de km. Imagineu si part d’aquest cablejat, majoritàriament de fibra òptica, es trenqués degut a les roques que li han caigut a sobre. Tota la informació que circula per ell, internet, telefonia, televisió, quedaria aturada o, en el millor dels casos, caldria buscar-li una nova via de circulació, com amb els cotxes quan es talla l’autopista, però aquest trasbals comportaria pèrdues de temps i econòmiques molt més elevades.
Un altre terratrèmol que va ocasionar molts problemes va ser el 2006 a Taiwan, a Pingtung. Va tallar molts cables que unien el sud-est asiàtic amb la resta del món. L’operador més gran de la Xina va reportar pèrdues del 90% del trànsit cap els EUA. La reparació de la xarxa va durar 39 dies i el cost va ser de milions de dòlars en pèrdues.
Per sort aquest tipus d’esdeveniments són pocs freqüents i cada cop estem més preparats per afrontar-los. Esperem que el canvi climàtic no empitjori aquesta situació.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 309 del setembre de 2025
