És el tori un material de futur en l’energia nuclear?. Potser que alguns de vosaltres al sentir aquest nom, penseu en Torí, la ciutat del nord d’Itàlia... no és això.
El tori de què parlem en aquest article no porta accent. Es tracta d’un element químic descobert el 1829 pel químic suec Jakob Berzelius, qui el va batejar en honor del deu viking del tro, Thor. El símbol és Th i l’isòtop 230Th és molt utilitzat en datacions absolutes de materials carbonatats. També és lleugerament radioactiu.
Ara, com pot arribar a revolucionar l’energia nuclear?
Primer cal tenir present, que des del punt de vista de les emissions de CO2, l’energia nuclear és una de les que menys contamina. Només l’energia eòlica és més neta. Per aquest aspecte el Parlament Europeu va qualificar el juliol de 2022 l’energia nuclear com a verda i va considerar ecològiques les inversions que s’hi realitzessin. Serà el rellançament d’aquesta energia?, noves mines, nous reactors,...
El tema que es planteja és si les noves centrals nuclears estaran basades en urani o ho seran en tori.
Aquest element ja el trobem avui dia com a component en molt material elèctric, lents de càmeres, bombetes o motors d’avió. També es pot utilitzar com combustible nuclear.
er què pot tenir tant d’èxit el tori?. Una de les primeres raons és l’abundància, quatre cops més que l’urani. A més aquest darrer, tot i que també té moltes reserves, cada cop és més difícil d’extreure, com el petroli, i això fa pujar el cost d’obtenció.
Això no vol dir que l’urani desaparegui de les centrals nuclears, seguirà fent falta, el problema és que el tori no és fissible. No el podem trencar (fissionar) en dues parts i obtenir energia, així que cal bombardejar-lo amb neutrons per transformar-lo en 233U que sí ho és i ens proporcionarà l’energia nuclear. Recordeu que a les centrals s’utilitza 235U com element fissible. Així substituint urani per tori s’abaratirà el cost de la producció d’energia i el consum d’urani.
Però no és tan sols aquesta l’avantatge del tori, el seu ús en centrals nuclears és també més net, generen menys residus radioactius, i més segur, no genera plutoni com subproducte.
Aquí apareix una gran diferència, el plutoni serveix per a generar armes nuclears i les centrals nuclears de tori no en generen. Això implica que qualsevol país podrà tenir centrals nuclears sense que les grans potències pateixin per si poden fabricar armes nuclears amb els seus residus.
Un altre avantatge, important per a tothom, és que minimitza els riscos d’accident, ja que fa servir una tècnica de control de temperatura anomenada de reactors de sals foses (fluorurs), on no s’utilitza aigua per a refrigerar el sistema. Recordeu que els principals accidents a centrals nuclears van ser per aquest motiu (Three Mile Island, Txernobil o Fukushima).
A la Xina ja estan fent proves amb aquest tipus de reactors MSR, Estats Units, Europa i l’Índia ho van seguint.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 310 de l'octubre de 2025
