Normes per lluitar contra la contaminació luminica

Abans de tot caldrà definir aquest terme, que encara que està definit per llei és molt desconegut per la majoria de la gent. Segons la Llei decretada per la Presidència de la Generalitat de 6/2001, del 31 de maig, sobre ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, en la definició de l'article 4 diu:

“S'entén per Contaminació Lumínica l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rang espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums”

Aquesta Llei estàs acompanyada per un Decret 82/2005 de 3 de maig on s'aprova el desenvolupament de la Llei esmentada.

En termes més simples es detecta com la brillantor artificial del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan públic com privat. Es llum que no s'aprofita per a il·luminar el terra, els carrers i allí on fem vida doncs l'enviem per sobre l'horitzó i als núvols. Com a resultat, la foscor natural de la nit minva i desapareix progressivament la llum de les estrelles i els altres astres.

Aquesta mala il·luminació ens afecta en diversos aspectes:

• Econòmic- Doncs estem malbaratant els diners i l'energia que paguem, per sobreconsum o per enviar la llum cap al cel en lloc de cap el terra
• Social- Produïm intrusió lumínica envaint zones que no cal il·luminar o que molesten, com pot ser en el cas dels habitatges o enlluernament als vianants o conductors. També origina una pèrdua de la visió de les estrelles
• Ecològic- Agredim l'ecosistema nocturn que necessita de la foscor per a viure. Emissió de CO₂ i generació de residus si les làmpades contenen mercuri o d'altres metalls pesats.

Il·luminar bé és molt fàcil. Cal enviar la llum allí on la necessitem i emprar làmpades de baix consum i sense components tòxics. 

Cal il·luminar sempre de dalt a baix. En cas que això no sigui possible, cal orientar els focus per a evitar que aquests enviïn llum per sobre l'objecte o edifici a il·luminar

Orientar els focus per sota l'horitzontal i apantallar-los. 
Cal evitar enlluernar als conductors i als vianants.

Dibuixos obtinguts de la pàgina de Cel Fosc

Cal evitar les làmpades tipus globus i utilitzar projector asimètrics per a concentrar el llum a la zona que volem il·luminar.

També està aprovada una normativa a nivell de l'Estat espanyol, el Real Decreto 1890/2008, de 14 de novembre, pel que se aprova el “Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07”.

Resumint, com a normes i criteri fonamental tenim d'aplicar aquestes cinc preguntes per poder lluitar i controlar la contaminació lumínica i el consum energètic:

1 – Què il·luminar

2 – Quant il·luminar

3 – Amb què il·luminar

4 – Com il·luminar

5 – Quan il·luminar

Per ampliar informació es poden consultar els següents enllaços:

http://www.celfosc.org/ Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica

http://www.iac.es/servicios.php?op1=28&op2=69 Oficina Técnica para la Protección del Cielo del Instituto de Astrofísica de Canarias

Article publicat a la revista L'Instal·lador, nº 133 del primer trimestre 2011, publicada pel gremi d'Instal·ladors de Girona

El Sol

Els grecs, al segle V aC., es pensaven que era una bola de ferro incandescent gran com el Peloponès. En realitat és una bola d'1.400.000 km de diàmetre, formada al 75% per hidrogen i el 25% per heli i que representa el 99,9% de tota la massa del Sistema Solar. Si l’Univers té una edat estimada de 13.700 milions d’any, el Sol ara té uns 5.000 milions d’anys i es troba a la meitat de la seva vida, abans de que es converteixi en una estrella supergegant vermella, que envairà l’òrbita de la Terra, i explotarà creant una nebulosa planetària amb una estrella nana blanca, superdensa, en el seu centre, com a únic record de l’antiga estrella.

El Sol és una estrella de segona generació, això vol dir que no es va formar en la primera fornada d’estrelles que van sorgir de la gran explosió inicial, l’anomenat Big Bang, sinó que es va formar amb els residus de l’explosió, sota la forma d’una supernova, d’una primera estrella. I d’això estem segurs, perquè sinó no tindríem elements químics, com l’or o l’urani, més pesats que el ferro, doncs aquest és l’element més complex que es pot formar a través de les reaccions de fusió nuclear.

La temperatura superficial del Sol és d’uns 6.000ºC. En el seu nucli, on es produeixen les reaccions de fusió nuclear de l’hidrogen en heli, alliberant energia, s’arriba als 15 milions de graus. Però la corona, la part exterior, el que seria la nostra atmosfera, es troba a dos milions de graus, doncs les partícules que la composen estan molt accelerades i són les que, quan s’escapen de l’atracció del Sol, produeixen el vent solar. Aquest vent és el culpable de la doble cua dels cometes, així com de les aurora boreals del nostre planeta.

Dues curiositats, en el seu nucli es cremen unes 5.000 tones de la seva massa cada segon i els fotons, les partícules portadores de la llum, que es generen en ell, triguen 170 mil anys en arribar a la superfície i poder ser vistos per nosaltres.

Observació al mercat de les Rodes l'11 de maig

El Sol NO es pot observar directament per un telescopi, cal protegir-se la vista. Es pot mirar per un coronògraf, que ja està equipat amb un filtre que permet veure les protuberàncies, les flamarades que es veuen pel seu perímetre. Algunes arriben fins a 40 mil quilòmetres de distància, unes cinc vegades el diàmetre de la Terra. També podrem veure, si n’hi ha, les taques negres de la seva superfície, zones amb una temperatura mil graus inferior, és a dir, més fredes que les zones veïnes.

Un dimecres de mercat a la primavera, l’agrupació Astrobanyoles portarà aquest telescopi per a veure el Sol a la Plaça de les Rodes per tal de que tothom que ho vulgui el pugui mirar. Us hi esperem.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 133 del gener 2011