1.- Estar a una certa
distància de la seva estrella principal
La nostra distància al
Sol permet l’existència d’aigua líquida, si l’estrella és
més petita i menys lluminosa, la temperatura serà inferior, si és
més massiva, més elevada. Es denomina “Zona habitable” la zona
en la qual un exoplaneta pot albergar aigua líquida, retenir una
atmosfera i controlar les radiacions que li arriben.
2.- Tenir una sola
estrella com font d’energia, no un sistema binari
La interacció
gravitacional de tres cossos és molt més complexe que no amb dos, i
en molts casos no està resolta. La majoria dels casos les solucions
poden presentar qualsevol aspecte, o sigui un caos. La Zona Habitable
per un sistema binari seria molt més reduïda que per un de simple.
3.- Tenir un planeta gros
per capturar cossos estranys
Júpiter, planeta gegant
supermassiu, té un potent camp gravitatori que ha protegit la Terra
de molts impactes de meteorits que haurien pogut fer desaparèixer la
vida.
4.- Tenir un satèl·lit
gran per equilibrar els moviments propis del planeta
La Lluna, un gran
satèl·lit al voltant de la Terra, estabilitza l’eix de rotació
terrestre respecte del pla de l’eclíptica dintre d’uns valors
limitats i permet tenir estacions. També ens protegeix de fortes
oscil·lacions climàtiques.
5.- Tenir camp magnètic
per evitar el vent solar
El
Sol provoca un vent d'alta energia i el planeta degut a tenir un
nucli líquid origina un camp magnètic que el defensa, frenant la
velocitat del vent a la magnetosfera. Mart no té camp magnètic i
per aquest motiu no va poder retenir l'aigua que tenia.
6.- Tenir una certa massa
O el que és el mateix,
generar prou gravetat com per retenir l’atmosfera i que ens
protegeixi de les radiacions solars no desitjables, com l'UV i
d'altres.
7.- Tenir carboni degut a
la tectònica de plaques per mantenir el cicle del CO2
El
carboni necessari
per a
crear la
vida i
mantenir-la, es
troba en
aquest cicle.
Les plantes
atrapen el
CO2 de
l’atmosfera
i l’integren
a la
cadena alimentària.
També l’aigua
del mar
solubilitza el
CO2 de
l’aire
i forma
carbonats que
van a
parar al
fons del
mar. Els
volcans amb
les seves
explosions el
tornen a
l’atmosfera,
degut al
moviment de
les plaques
tectòniques.
Totes aquestes condicions
són del tot antropocèntriques, és a dir, proposen un model creat
per l’home com a referència. No es té cap garantia de que
qualsevol tipus de vida a un planeta extrasolar hagi de tenir
aquestes condicions, doncs som conscients de que altres condicions
més exòtiques de vida es poden desenvolupar, tal com podria succeir
a l’atmosfera prebiòtica de Tità o als oceans pregons d’Europa,
però són les que a nosaltres ens han anat bé.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 138 del juny 2011
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 138 del juny 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada