Es defineixen com cossos de roca i metalls que circulen
pel cinturó d'asteroides que es troba entre les òrbites de Mart i
Júpiter. Segurament haguessin tingut que formar un nou planeta en
aquesta posició, però l'estrebada gravitatòria del planeta Júpiter
ho va impedir i les roques que l'havien de formar no es van poder
acabar d'ajuntar d'una forma estable.
En qualsevol cas, la quantitat d'asteroides circulant
per aquesta zona és de l'ordre de 300.000 unitats, sent el més gran
d'ells Ceres, de prop de 950 km de diàmetre i que està classificat
com un planeta nan. El segon és Pal·les, de 530 km, també de forma
esfèrica i el tercer Juno de 250 km.
![]() |
Meteor Crater-Arizona |
Desafortunadament per nosaltres no sempre tenen la seva
òrbita estable, doncs es produeixen freqüents xocs entre ells i
poden canviar de trajectòria i entrar en conflicte amb el nostre
planeta. Així, per tal d'evitar possibles riscos, existeix la xarxa
NEA (Near Earth Asteroids, que traduït vol dir Asteroides Propers a
la Terra), que va crear la NASA al 1995 i que segueix de forma
permanent de l'ordre de 1.300 cossos que potencialment poden
presentar un risc d'impacte contra la Terra.
Penseu que cada dia cauen a sobre del planeta més de
100 tones de pols i granets de sorra provinent de l'espai, que
normalment veiem com meteors o estels fugaços, quan es cremen a
l'entrar dins l'atmosfera i trobar la resistència de l'aire. Segons
la NASA existeix el risc de que cada 100 anys ens caigui a sobre una
roca de 50 m de diàmetre.
Tenint en compte que l'asteroide que va impacte a
Tunguska (Sibèria) l'any 1908 tenia uns 80 m de diàmetre va
devastar una superfície com tota Catalunya i Aragó junt quan va
explotar a uns 8 km d'alçada del terra. Encara que per gran el que
va produir la sisena extinció massiva, la dels dinosaures, fa 65
milions d'any i que s'estima que mesurava uns 10 km de diàmetre.
Podeu buscar més informació sobre el cràter
Barringer, conegut com el Meteor Crater d'Arizona (veure foto), un
meteorit de quasi 50 m que va impactar contra el terra i va deixar un
forat de quasi 1,6 km de diàmetre i 160 m de fondària, ara fa uns
50.000 anys. Altres cràters destacables són el Vredefort a
Sudàfrica de 300 km de diàmetre o el de Sudbury a Ontario (Canadà)
de 65 km de diàmetre. A Catalunya hi ha cinc oficialment acceptats
com caiguts per la Meteoritical Society, un d'ells de 148 g a Girona
al 1899 i un altre a Les Preses al 1891.
Per altre banda la NASA ha enviat i ho continua fent
diverses missions per conèixer millor la seva composició com la
NEAR, la DAWN que visitarà Vesta i Ceres entre 2011 i 2015 o
l'HAYABUSA del Japó que va agafar mostres de l'asteroide Itokawa al
2010.
Finalment dir que per l'any 2013 estan fent el seguiment
del 2012 DA14 per si de cas el 15 de febrer passés més a prop de la distància ara estimada de
35.000 km, per cert, amida uns 45m.
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 150 del juny 2012
Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 150 del juny 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada