Júpiter

Tothom ha vist el planeta Júpiter al cel de nit, potser sense saber-ho, doncs és un dels punts, amb el planeta Venus que més brilla a les nits, però aquest sempre es veu més a la sortida o a la posta del Sol, doncs al ser un planeta interior, o sigui entre la Terra i el Sol, sempre es troba a prop d'ell, a poca distància, real i en el propi cel. Per contra Júpiter, segons en quin punt de l'òrbita es trobi es pot veure tranquil·lament a mitja nit, o sigui, ben lluny del Sol.

Júpiter té el 90% de la massa de tots els planetes del Sistema Solar, sense comptar el Sol. Gràcies a això atreu molts dels cossos que vaguen pel cel i els captura, fent-los caure a la seva superfície. D'alguna forma això a contribuït a evitar que aquests cometes o asteroides xoquessin contra la Terra i ens canviessin la vida. En volum és 1.300 cops més gran que la Terra i més gran que tota la resta de planetes junts. Si tingués deu vegades més massa hagués sigut una estrella.

Comparativa real de mides

entre Júpiter i la Terra

Aquesta és la seva primera característica, la grandària. La segona seria que posseeix quatre satèl·lits que són visibles per nosaltres amb uns petits prismàtics. Són els quatre que va veure per primer cop en Galileu al 1610 des de Pisa, són Ganímedes, Calisto, Io i Europa i, sent el primer més gran que el propi planeta Mercuri. En total se li han reconegut una seixantena de satèl·lits donant-li voltes, encara que alguns siguin realment petits.

Altre fet destacable és que dóna una volta sobre sí mateix en 10 hores, el que seria el dia jovià. Per cert, el seu nom prové del principal déu romà i també ha donat nom al dia de la setmana que diem dijous, com altres planetes a altres dies. 

En l'ordre dels planetes situats al voltant del Sol, es troba en el cinquè lloc. Curiosament, entre Mart i ell, es troba el cinturó d'asteroides, lloc on segurament es va intentar formar un altre planeta però la força gravitatòria del propi Júpiter el va esmicolar abans de deixar-lo créixer, deixant soltes les roques que l'havien de formar.

Observat amb un bon telescopi se li poden apreciar dues franges equatorials, la nord i la sud, que són corrents de vent a velocitats de l'ordre dels 300 km/h. També destaca l'anomenada Gran Taca Vermella que és una gran tempesta amb vents superiors als 400 km/h que es manté estable sobre la seva superfície. Aquesta taca té una mida equivalent al diàmetre de dues Terres.

Es considerat un planeta gasós, amb una atmosfera gasosa d'hidrogen i heli (90/10), tòxica per a nosaltres, amb un sòl d'hidrogen líquid i, se suposa, que amb una petita part interna rocallosa, de ferro i silicats.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 156 del desembre 2012