Quan el gas
interestelar format majoritàriament per hidrogen està prou fred de
forma que només l'afecti la força de la gravetat, però cap de les
altres forces bàsiques, comencen a ajuntar-se els àtoms per formar
grumolls de matèria. Activats per aquesta atracció i amb molta
paciència, vull dir milers d'anys, es comencen a escalfar
transformant en calor intern una part de la seva energia.
Així s'aniran
escalfant fins que siguin capaces d'engegar la reacció nuclear de
combustió de l'hidrogen en heli quan estiguin per sobre dels 10
milions de graus. Aquí ja ha nascut una estrella. Ara, segons la
seva massa i edat lluirà d'una forma o altra, podrà ser blava,
blanca, groga, taronja i fins tot vermella o el que és el mateix
tindrà una temperatura superficial més alta o més baixa.
Aprofitant aquesta
característica de color/temperatura i la seva lluminositat, dos
astrònoms Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russell, el primer danès
i els segon estatunidenc, cap a 1910 van elaborar de forma
independent aquesta forma de classificar els estels coneguda com
diagrama de Hertzsprung-Russell o diagrama H-R de color-luminositat.
En aquest gràfic es
pot veure una diagonal, anomenada principal, que va de l'angle
esquerra superior on es troben les estrelles més calentes i blavoses
fins a l'altre extrem on hi ha les vermelles i més fredes. En
aquesta seqüència principal és on es troben el 90% d'elles només
pel fet d'estar cremant hidrogen. La gegant blava Rigel d'Orió
trigarà uns milions d'anys en cremar-lo i Pròxima Centauri, nana
roja i l'estrella més propera a nosaltres, l'anirà cremant durant
milers de milions d'anys.
Per sobra de la
diagonal cap a la banda dreta alta estan les gegants i supergegants
vermelles que han arribat fins aquí després de sortir-se'n de la
diagonal a l'anar deixant de cremar hidrogen i començar a cremar
heli en carboni i oxigen. I per sota de la diagonal, cap a la banda
esquerra es troben les nanes blanques.
La nostra estrella, el
Sol, es troba cap a la meitat de la diagonal, al centre del dibuix.
Va entrar per la banda dreta com una nebulosa protosolar transformada
després en estrella tipus T-Tauri i va anar a parar, per la seva
massa i temperatura cap el centre del gràfic. D'aquí a uns dos mil
milions d'anys començarà a cremar heli i s'anirà desplaçant cap a
la dreta i cap amunt a la zona de les gegants vermelles. Es farà tan
grossa que acabarà volatilitzant els planetes interiors fins a Mart.
Després s'anirà movent de forma horitzontal per la part alta fins
al costat esquerra on ja haurà passat a la fase de nebulosa
planetària i continuarà baixant pel mateix costat fins acabar com a
nana blanca.
El diagrama de H-R
s'utilitza per definir els diferents tipus d'estrelles i comparar les
previsions teòriques de la seva evolució obtingudes per models
informàtics amb les observacions d'estrelles reals i va servir per
entendre com evolucionava la vida de les estrelles.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
180 del desembre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada