dissabte, 2 de desembre del 2017

60 anys de l'Sputnik

El 4 d'octubre de 1957 va fer 60 anys que va començar la carrera espacial amb el llançament del satèl·lit artificial Sputnik per part de l'URSS, l'antiga Unió Soviètica. Així va començar l'exploració, i al temps, l'explotació de l'espai al voltant del nostre planeta.

Perquè aquest any?, bastant fàcil. Aquell any va ser l'Any Geofísic Internacional, promogut pel Consell Internacional d'Unions Científiques, entitat fundada el 1931 com una organització internacional no governamental abocada a la cooperació internacional per l'avanç de la ciència.
I aprofitant el fet, el president Eisenhower dels Estats Units va declarar que, al llarg de l'any, posarien un satèl·lit en òrbita.

Els russos, Koroliov, enginyer en cap de l'oficina de disseny OKB-1, i Tijonràrov, col·laborador seu, ja estaven preparant un llançament. Tenien un coet propulsor, un Semiorka modificat, capaç per pujar un satèl·lit d'1,4 tones de pes i posar-lo en òrbita. Però vista l'amenaça de que el nord-americans guanyessin la partida, van optar per reduir el pes del satèl·lit i deixar-lo en 30 kg. Així va néixer el Proteishi Sputnik, el Satèl·lit Simplificat, o PS-1.

Com podeu veure a la imatge es tracta d'una esfera metàl·lica polida de 58 cm de diàmetre i 83 kg de pes. Eren dos hemisferis fabricats en alumini de 2 mm de gruix units amb 36 cargols i una junta de goma. El seu interior estava pressuritzat amb nitrogen a 1,3 atm. No tenia cap sistema d'estabilització i al seu interior contenia un parell de transmissors i un sistema de control de temperatura i pressió molt senzill. Les seves típiques antenes feien 2,4 i 2,9 m de llargada.

Viatjava a una velocitat de 29.000 km/h i es podia veure amb dificultat, magnitud 6, des de la Terra. Cada 96,2 minuts feia una òrbita. El que sí que es veia era una etapa del coet de 27 m. visible amb magnitud 1. El van llançar des de les estepes del Kazakhstan, on encara es troba el Cosmòdrom de Baikonur.

Els científics russos van obtenir informació de la densitat de les capes altes de l'atmosfera i la propagació de les seves senyals de ràdio va ajudar a comprendre millor la ionosfera.

Els EEUU no van llançar el seu primer satèl·lit orbital fins l'1 de febrer del 1958 amb l'Explorer 1 el que va descobrir els cinturons de radiació de Van Allen. Però els russos els hi havien guanyat la partida. Segur que molts radioafeccionats del moment van seguir la seva pista capturant el seu conegut bip-bip.

Va ser l'nici de les deixalles espacials que actualment ja puja fins a 17.000 objectes residuals dels 40.000 enviats. De tots ells només un 10% estan actius.

Els senyals van continuar durant 21 dies fins que la vida de tres bateries de plata-zinc, que pesaven 51 kg, dues per als transmissors i l’altra per a la ventilació, es van esgotar el 26 d’octubre. Sputnik es va cremar en tornar a entrar a l’atmosfera de la Terra el 4 de gener de 1958 després de fer 1.440 òrbites. El camí cap a les estrelles era obert, va dir en Koroliov.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 216 del desembre de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada