Les grans extincions

S'entén per Extinció Massiva aquella en la qual desapareixen un gran nombre de les espècies que habiten el planeta, entre un 50 i un 90%, degut a problemes de depredació, falta d'aliment o habitat o incapacitat d'adaptar-se als canvis que es produeixen en el mateix planeta. Un altre punt a tenir en compte és que les extincions no són instantànies, les condicions desfavorables poden durar milions d'anys.

El 90% del total d'espècies que han viscut al planeta ja estan extingides. La taxa de desaparició és contínua, però no és estable, és a dir, que les massives és més ràpida i poden extingir-se moltes més espècies. Les causes també poden ser diverses i produïdes tan per elements interns del planeta, com explosions volcàniques amb els canvis climàtics conseqüents o per causes externes com xocs de meteorits o cometes. També les explosions d'estrelles supernoves prou properes com per afectar-nos en les seves explosions poden ser una altra causa externa.

Està clar que les extincions són fatals per la major part dels organismes vius en aquells moments, però per altre banda obren les portes a l'evolució i a l'aparició de nous éssers amb noves capacitats adaptatives. Segurament sense aquestes extincions en cadena no hagués tingut èxit l'aparició i adaptació dels primats a la part alta de la cadena vital, això vol dir que si els dinosaures no haguessin estat extingits no haguessin prosperat els mamífers com nosaltres.

La primera va succeir en un planeta encara sense oxigen i on només hi vivien cèl·lules que s'alimentaven dels compostos orgànics que trobaven en el medi, eren com depredadors en la recerca continua d'una presa. Tan que les fonts alimentàries no van arribar a ser suficients per a poder nodrir totes les cèl·lules i la major part d'elles van morir. Només es van salvar les que van aconseguir fer un salt evolutiu per poder sobreviure. Estem parlant de fa uns dos mil milions d'anys.

En quan a la segona extinció va ocórrer per una glaciació massiva del planeta, degut a la pròpia evolució que va permetre canviar l'anhídrid carbònic de l'atmosfera per l'oxigen generat pels organismes capaços de produir la fotosíntesi, els cianobacteris. Aquest canvi va provocar que a nivell de l'equador terrestre hi hagués una capa de gel de mil metres de gruix i tota l'aigua quedés atrapada en forma de gel sòlid, no hi havia aigua líquida.

Les següents extincions massives van ser produïdes per algunes de les causes citades abans. El que queda per confirmar avui en dia, és si ja s'ha iniciat la sisena extinció massiva, la que va començar fa 200.000 anys quan l'Homo Sapiens va sortir de l'Àfrica i va començar un nou cicle evolutiu. Serem capaços de sobreviure a la pol·lució, la sobrepesca o la tala de boscos que en 100 anys hauran extingit el 50% de les espècies amb vida actualment?

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 153 del setembre 2012