Tots
coneixem aquest
fenomen damunt
de la
superfície del
nostre planeta
que fa
sorgir lava
del seu
interior barrejat
amb gasos
i que
arriba a
transformar la
seva fesomia.
Aquest fet
juntament amb
els moviments
de les
plaques
tectòniques dóna
origen les
muntanyes i
al moviment
dels continents.
Però no
som l'únic
lloc del
sistema solar
on es
produeixen
aquests fenòmens,
altres indrets
també tenen
un interior
fluid i
un lloc
per on
sortir a
la superfície.
Damunt
de Mart
existeix el
volcà més
gran de
tots els
planetes, el
Mont Olimp
que té
una alçada
de 27
km i
un diàmetre
de 540
km de
perímetre en
la seva
base, una
caldera de
60 km
de diàmetre
i 3.000
m de
fondària. És
tan alt
per la
més baixa
gravetat del
planeta i
la seva
forma recorda
molt els
volcans d'escut
de les
illes Hawaii.
Es coneixen
una dotzena
de volcans
a Mart,
i la
Sonda Mars
Express va
confirmar que
la seva
lava té
una antiguitat
de només
dos milions
d'anys.
A
Venus també
es poden
veure restes
de volcans
però ja
no estan
actius des de fa
500 milions d'anys per
falta de
moviments
tectònics i
d'un nucli
líquid. De fet
el seu sòl és en un 90% basalt, material típic dels volcans. La
lluna també
tenia en
un principi
el nucli
líquid però
al ser
tan petita
no tenia
prou força
com per
a trencar
la seva
escorça i
només li
fluïa la
lava per
la seva
superfície quan
impactava un
asteroide i la
trencava i així
podia brollar
creant els
anomenats mars.
A altres llunes tan de
Júpiter com de Saturn i Neptú també s'ha detectat activitat
volcànica o, millor dit, criovolcànica o sigui de baixa
temperatura.. El satèl·lit de Júpiter, Io, presenta activitat
volcànica però el gasos que expulsa són de diòxid de sofre i la
seva energia prové de les forces de marea que crea el gegant Júpiter
ajudats per les altres dues llunes Europa i Ganímedes. Les seves
erupcions poden arribar fins a 300 km d'alçada i són causa d'un
petit anell al voltant del planeta. Es calcula que hi ha de l'ordre
de 150 volcans actius.
 |
| Guèisers a Encèlad (foto:NASA) |
Pel que respecta a Europa
sembla que sota de la seva capa superficial d'entre 10 i 30 km de
gruix d'aigua gelada pot haver un oceà submergit d'aigua salada, que
degut a les forces de marea, com abans, trenca la capa de gel i
sorgeix a l'exterior com un volcà o un guèiser.
Al satèl·lit Encèlad de
Saturn, la sonda Cassini al 2005 va detectar un comportament molt
semblant al d'Europa, amb guèisers, possiblement d'aigua. En quant a
Tritó, el major satèl ·lit de Neptú, també s'han detectat
criovolcans, amb emissions de nitrogen o de metà líquid i la seva
energia la proporciona la posició del Sol que durant molt temps
seguit il·lumina el mateix hemisferi de la lluna degut a la seva
especial rotació síncrona, tal com si fossin estacions.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
164 de l'agost 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada