Entre 1861 i 1918
En els llistats de Matricula de Subsidi de l'any 1861
apareix que en Jayme Domenech que al 1851 sortia com propietari d'una
botiga i com fabricant de licors ubicada a la plaça Antigua,
l'actual del Teatre, la cedeix al seu fill Joaquim i que aquest es
dóna de baixa del “molino de chocolate con un rodillo de
velocidad” i ho traspassa a Pedro Abril y Molinet i que aquest ho
canvia de lloc, doncs al 1864 està domiciliat al carrer Canal encara
que podria ser una de nova doncs en J. Domenech torna a sortir a la
plaça Antigua al 1866.
En qualsevol cas al 1866 apareixen les dues fàbriques
de xocolata, la d'en Domenech i la de n'Abril “con una piedra de
tahona”. Dos anys més tard apareix una nota a nom de Miquel
Sellàs, antes Pedro Abril, com fabricant de xocolata amb una pedra
de tafona.
 |
| Confiters a l'any 1869 |
Entre 1868 i 1874 sempre
surten en Domenech i Sellàs com “Fcas. de chocolate” a la
plaça del Teatro i a Término i 12 persones més sota l'epígraf
d'”Artes y Oficios” com confiters.
L'any de 1870 és el primer en que els impostos es
cobren en pessetes, l'any anterior encara es pagava en escuts i
mil·lèsims.
Del 1875 no es troba documentació i a partir del 1876
fins al 1885
apareixen dues fàbriques de xocolata a nom de Joaquín Domenech i
Antoni Torrent Marca, qui també surt com propietari d'un molí d'oli
en la “calle Nueva”. En el document del 1886 apareix tatxat el
nom de Domenech i al costat està escrit Felip Trullàs. Igualment la
fàbrica Torrent passa d'Antonio a José aquest any. En tot aquest
període continuant apareixent entre 7 i 11 confiters donats d'alta
cada any. A l'any 1889 apareix tatxat el nom de Felip Trullàs com
si causés baixa.
 |
| Fàbriques de xocolata al 1885 |
Una nota del Diario de Gerona de l'11 de juny de 1893 comenta
que “Ha sido
nombrado proveedor de la Real Casa, el conocido fabricante de
chocolate, D. José Torrent Alsius de Bañolas. Felicitamos por tan
honrosa como merecida distinción al inteligente industrial”
Ja l'any 1896 només s'esmenta únicament a en José
Torrent Alsius del carrer Escrivanies que té una fàbrica de
xocolata amb un cilindre major de 36 a 45 dm2 mogut per
aigua a mas Hort i també una “prensa de aceite de rincón”
al mateix indret. Tot segueix igual fins al 1905 en que apareix el
nom de Vda. de José Torrent com propietària.
 |
| Diario de Gerona de l'11 de juny de 1893 |
Al 1905 ja consta una fàbrica de xocolata a nom de Luís
Tremoleda, qui feia la marca “El Lago” al carrer Girona, a més
de la de la Vda. Torrent. Tot segueix igual fins al 1910 en que
sorgeix una nova fàbrica de la qual és propietària Dolores Torras,
qui també fabrica electricitat en un salt d'aigua i posseeix una
“prensa de husillo” amb un segon salt d'aigua.
El fet més destacable dels registres de l'any 1914 és
que apareix la màquina d'escriure en els llibres oficials i la
lectura és molt més fàcil i sense interpretacions.
En Tremoleda surt amb el
nom tatxat al 1915, però continuen la Torrent i la Torras. Fins al
1918 en que en el mes de novembre es dóna de baixa la refinadora de
xocolata i el molí que estava a nom de la Vda. Torrent i en el de
desembre es dóna d'alta a nom de Santiago Torrent Privat una
refinadora industrial de 80 dm2,
un molí de canyella i un salt d'aigua al 10%, domiciliat tot al
carrer Escribanies.
Curiositats de la
xocolata
El
principal punt d'exportació corresponia a les zones compreses entre
el que avui és Mèxic i Veneçuela. Fins al 1728 només es consumia
a Espanya fins que en aquell any en Felip V va vendre el secret de la
seva recepta i el consum de xocolata, com beguda, es va estendre per
tota Europa. Per
dissimular el seu gust, que no agradava a tothom, es consumia
barrejat amb sucre, vainilla o canyella i, fins i tot, ou o mel.
Una
curiositat sobre la menja de la xocolata es va produir al segle XVI
quan es va plantejar la polèmica sobre si el menjar xocolata
trencava el dejú. Les opinions foren tantes i tan diverses que a la
fi el Papa Pau V, estem parlant del temps d'en Galileu, va tenir que
intervenir dient que no trencava el dejú amb una cèlebre frase “Hoc
non frangit ieunium”
(Això no trenca el dejú).
Al segle XVII es va fer
coneguda una poesia que intentava millorar les relacions entre la
xocolata i l'església, que deia:
“Oh
divina xocolata
Que agenollada et molen,
Mans plegades et
baten,
I ulls al cel et beuen.”
On
es citen les tres postures que s’adopten per a treballar la
xocolata i que poden tenir un caire religiós: amassar amb la pedra,
moure amb el molinet i finalment assaborir-la.
També
hi ha qui diu que va ser un frare qui va fer arribar el cacau al
monestir de Pedra a Saragossa i van ser ells els que van començar a
estendre la xocolata com beguda un cop preparada la rajola “a la
pedra”. El quant al seu
consum aquest fa que la xocolata adquireixi rellevància social,
religiosa, política i econòmica en diverses societats, no tan sols
medicinal com era en un principi.
El
primer llibre documentat que parla de la xocolata va ser l”Apologia
Chirurgica" de El Licenciado Antonio Colmenero de Ledesma,
Medico, y Cirujano de Ecija (1622) on ja descrivia algunes
receptes per a la seva preparació.
La paraula bombó va
aparèixer al segle XVIII a París quan es va començar la moda de
menjar-lo en trossets a qualsevol hora i el trobaven doblement bo,
d'aquí la paraula francesa “bon bon” que ha acabat sent el
nostre bombó.
I per acabar una
recomanació, la xocolata és un producte “molt senyor”, és a
dir que no vol ni fred ni calor en la seva conservació, doncs en
aquests casos es podria arribar a separar l'emulsió que formen els
seus components i aparèixer alguna taca blanca que seria la mantega
de cacau que s'ha separat. El millor és comprar-la i consumir-la el
més fresca possible i no deixar-lo massa temps dins d'un armari per
evitar que vagi disminuint la qualitat del producte, i això és
aplicable tant a rajoles coma bombons.
Ara per a celebrar haver llegit aquest article ens podem
anar a menjar un tros de pa amb xocolata, com ho fèiem fa uns anys,
què n'és de bo¡¡ i que us aprofiti.
Publicat
a la "Revista de Banyoles" en el seu nº 958 de l'agost 2013
Altre conseqüència de
les forces de marea que frenen la Terra és que la Lluna cada any
s'allunya 38 mm de nosaltres. Aquesta mesura ha estat comprovada des
que els coets Apollos americans i les sondes Lunokhod russes, als
anys 1969-70, van deixar instrumentació damunt la seva superfície i
per mesures del temps en que triga en anar i tornar un raig làser
s'ha pogut confirmar. O sigui que finalment la Lluna es situarà tan
lluny de nosaltres que ja no ens influirà, però ens haurem detingut
en la rotació diària, les marees ja no existiran i el mar serà una
tranquil·la piscina pel que afecta a les marees.
