El nostre planeta
existeix des de fa 4.600 milions d'anys i la Lluna es va crear
després d'un xoc que es va produir uns 500 milions d'anys més tard.
En aquell moment les restes del xoc que van escapar de la superfície
terrestre es van aglomerar per formar el nostre satèl·lit i estaven
molt més a prop que ara. Avui en dia la lluna fa una òrbita no
circular al voltant de la Terra i es mou entre els 350-400 mil km de
distància de nosaltres.
Però en aquell moment de
joventut, la Lluna només es trobava a uns 20.000 km, així que la
seva influència sobre el nostre planeta era molt més forta. Un dia
durava al voltant de 5 hores i les marees pujaven i baixaven
centenars de metres. Degut a aquests moviments de marea la Lluna ha
anat accelerant la seva velocitat i la Terra l'ha anat disminuint
fins a les 24 hores actuals. Però això no s'acabarà aquí,
continuarem en aquest procés d'alentiment, fins que d'ara a milions
d'anys quedarem atrapats en un moviment sincrònic i sempre oferirem
la mateixa cara al Sol, tal com la Lluna ens l'ofereix ara a
nosaltres.
Altre conseqüència de
les forces de marea que frenen la Terra és que la Lluna cada any
s'allunya 38 mm de nosaltres. Aquesta mesura ha estat comprovada des
que els coets Apollos americans i les sondes Lunokhod russes, als
anys 1969-70, van deixar instrumentació damunt la seva superfície i
per mesures del temps en que triga en anar i tornar un raig làser
s'ha pogut confirmar. O sigui que finalment la Lluna es situarà tan
lluny de nosaltres que ja no ens influirà, però ens haurem detingut
en la rotació diària, les marees ja no existiran i el mar serà una
tranquil·la piscina pel que afecta a les marees.
Però encara tindrem un
altre fenomen que serà totalment nou per a la gent que hi habiti en
aquells moments, l'eix de rotació nord-sud entre els pols podrà
variar de posició i col·locar-se en qualsevol altre. Tot degut a
aquesta falta d'influència de la Lluna permetrà que la Terra roti
al seu albir. Actualment la Lluna ens estabilitza aquest eix que es
manté inclinat 23º respecte de l'eclíptica, que és el pla
horitzontal del Sol. Aquesta alternança de l'orientació vers el Sol
ha permès que tinguéssim els quatre canvis estacionals cada any,
primavera, estiu, tardor i hivern i que la vida s'adaptés a ells.
Ara bé si els pols rodolen avall i es col·loquen a l'equador i
l'eix de rotació enfoca directament cap al Sol, escalfant
permanentment una part del planeta i mai l'altre, què passarà amb
la vida? Quins tipus de vida podrà seguir endavant? Els canvis que
això representarà seran petits i les espècies es podran adaptar o
potser hi haurà una nova extinció?.
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
165 del setembre 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada