L'origen de la vida (I)

La pols interestelar que envaeix tot l'univers, formada de restes de l'hidrogen i l'heli de la primera explosió inicial, el conegut com Big-Bang, s'ajunta amb restes d'altres àtoms provinents d'explosions de supernoves, col·lapses de noves i també de nebuloses planetàries que ajuden a enriquir aquesta pols. El medi en el que es troben és molt fred i amb molt poca densitat de matèria, però en algun moment es comença a agrupar una mica de pols, la temperatura ja no és tan baixa, ha pujat algunes desenes de graus absoluts. L'hidrogen ja és capaç d'iniciar alguna tímida reacció formant aigua, amoníac, metà, formes orgàniques elementals.

Aquestes molècules es dipositen sobre aquells granets de pols inicial. Ara els raigs còsmics entren en acció amb la seva elevada energia, obtinguda de l'explosió d'una supernova o d'un centre galàctic actiu, i ajuden a formar noves noves molècules orgàniques més complexes. En l'actualitat es coneixen quasi 200, veure http://www.astrochymist.org/astrochymist_ism.html.

Aquests raigs còsmics actuen com projectil trencant les petites molècules inicials i ajuden a formar-ne de noves no existents. L'element que més abunda és el carboni que té la facilitat de combinar-se amb altres àtoms d'una forma molt senzilla, tan per formar-se com per tornar-se a trencar, a diferència del silici que només es combina però que es trenca amb molta més dificultat i no és capaç de formar molècules tan complexes com el carboni.

Però amb el temps aquestes espècies es mouen per l'espai i són capaces de trobar sopluig en un lloc on es troba amb molta més matèria, són els planetes, prop d'una estrella que els hi aporta una certa energia. Allà la temperatura no és ni tan freda com abans ni potser tan calenta com per no deixar fer noves reaccions. Aquests planetes també poden genera escalfor interna per reaccions radioactives en el seu nucli per descomposició d'urani, tori o potassi.

Amb tota la massa del planeta formats per les pedres recollides en la seva òrbita i pels impactes rebuts d'altres meteorits i cometes ha aconseguit recollir prou gasos com per formar una atmosfera i a partir d'ella i de la seva pluja uns oceans d'aigua. Ara les molècules es troben més properes unes a altres, milions de vegades més a prop que quan estaven a l'espai, i estan rebent les descàrregues elèctriques de llampecs de la seva pròpia atmosfera. En aquesta etapa inicial el planeta Terra se semblaria més a Venus però amb la meitat de la seva temperatura. Dins de l'aigua, encara es troben mil cops més a prop que en l'aire i poden combinar-se mes fàcilment. Estem formant la sopa oceànica primitiva.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 169 del gener 2014