Oficis al segles XVIII-XIX

Una de les formes de recaptar impostos per part dels ajuntaments municipals era recollir-los en funció de l'ofici que exercia. Així, buscant en el Llibre de la Cobranza del Real Catastro de la Vila y terme de Bañolas en lo any del 1750 arriba a sortir una llista de 43 oficis que pagaven impostos en aquell temps, que posada per ordre i tal com es troben escrits segons l'ús d'aquell temps, seria: adroguer, apotecari, arrancallosas, ataconador, baster, blanquer, boter, botiguer, cadirer, calderer, calsater, cirurgiá, clavataire, comerciant, corder, fargaire, ferrer, forner, fuster, hospitaler, jornaler, mestre de casas, moliner, musich, nocaire, notari, pagés, paparer, parayre, pasamaner, paroler, procurador, retorcedor, sabater, sastre, serrador, serraller, tallador, tarricer, teixidor, tintorer, traginer i treballador.

La major part d'ells eren oficis manuals i sense necessitat de fer estudis, cosa normal en aquells temps. De totes formes semblaria que alguns cas sí que eren necessaris, com podrien ser apotecari, -a qui li calia estudiar farmàcia-, cirurgià, -li calia estudiar medicina- i notari i procurador -que els calia estudiar dret-.

Classificant els oficis en funció del material o bé del ram que toquen, podríem començar pels que toquen el metall. En el cas del ferro, serien clavataire, fargaire, ferrer i serraller i per tocar altres metalls el calderer i el peroler. En quan a la fusta serien el boter, cadirer, fuster i serrador.

Els que toquen el ram de la roba serien per una banda els relacionats amb la preparació del teixit i per altre amb la seva elaboració, el blanquer, calsater, nocaire, paraire, pasamaner, retorcedor, sastre, teixidor i tintorer. També es podrien incloure els relacionats amb les sabates com l'ataconador i el sabater.

Dintre del ram de l'alimentació trobaríem el forner, moliner i tallador, qui seria una mena de carnisser. En el món relacionat amb els animals trobaríem al baster i el traginer. I amb el món de la construcció l'arrancallosas, qui arrencaria les lloses de les pedreres i el mestre de casas, qui seria el precedent de l'actual arquitecte.

Quedarien altres oficis podríem dir que lliures com el botiguer, comerciant, jornaler, pagés, traginer i treballador. A més tindríem l'hospitaler, qui regenta una fonda i dóna hospital, el corder, qui fabrica cordes, el terrisser i el músic.

També es pagaven impostos per posseir animals, així que tan el burro, cavall, mula i matxo pagaven impostos. Altre forma de recaptar impostos era gravar la casa on s'abita (sic) i son personal, així com pels censos que es cobraven. Les viudes també pagaven un impost, encara que no queda clar sota de quin concepte.

Si fem un recompte del total d'impostos cobrats per oficis surt que sota del nom de teixidor n'hi ha 77 persones, inclosos dos amb l'especificitat de teixidor de llana. El segueixen en nombre l'ofici de jornaler amb 50 persones. A distància es troben el corder (14), treballador (11), després sabater, ferrer, mestre de casas i parayre (8), sastre (7), fuster (5) i moliner, cirurgiá i paroler (4).

Fent la mateixa relació al 1849 del llibre de la “Contribución Industrial y de Comercio” on es classifiquen les indústries i oficis per classes es troben: abacero, administrador de fincas rústicas y urbanas, agente de negocios, albardero, albeitar, baños portátiles, barbero, bodegonero, boticario, cacharreria o alfarero, café, calderero, carnicero o cortante, carpintero, cerrajero, cirujano, cirujano romancista, confitero, cordelero y soguero, espartero, especulador de frutos de la tierra, fosforero, herrero, hojalatero, maestro de obras, médico, mercader de paños, mercader de ropa sin usar, mercader de sedas y sintas, molino de chocolate movido a mano, molinos de aceite, molinos de represa, notarios, olleros que venden por las calles, pastelerías o semuleros, quincalla, sastre sin almacén o con, sillero, tendero de jamón salsitcheria y otros embutidos, tienda de aguardiente, tienda de paja y algarroba, tienda de pan, tienda de vidrio, tintorero, traficante en trapos y papel, tratante de maderas del país o serrador, tratante en cáñamo, tratante en carbón, zapatero.

Aquí la primera cosa que destaca és que ja els trobem escrits en castellà, aspecte que de mica en mica s'ha anat implantant a partir del 1830, encara que potser en els documents d'ordre interns, per tan no oficials, es mantenia un cert ús de la llengua catalana.

Després s’observa que dels 48 oficis esmentats una dotzena tenen relació amb el comerç, oficis que es dediquen a vendre productes que ells mateixos no fabriquen, sota el nom de mercaders, tenders o tractants, a més d’administrador, agent, especulador i traficant, com serien: administrador de fincas rústicas y urbanas, agente de negocios, especulador de frutos de la tierra, mercader de paños, mercader de ropa sin usar, mercader de sedas y cintas, tendero de jamón salsitcheria y otros embutidos, tienda de aguardiente, tienda de paja y algarroba, tienda de pan, tienda de vidrio, traficante en trapos y papel, tratante de maderas del país o serrador, tratante en cáñamo, tratante en carbón.

És curiós el nom que li atorguen al que avui anomenaríem com intermediari, li diuen “especulador”, nom que actualment quasi seria ofensiu i que poca gent ho acceptaria com a ofici encara que hi tingués relació amb aquesta activitat. Igualment passaria amb l’ofici de traficant.

Com oficis amb estudis només apareixen boticario, cirujano, médico i notario. Doncs el cirujano romancista segons la definició que es troba al diccionari Alcover-Moll correspon a una persona que no ha fet estudis universitaris en llatí i per això parla una llengua romance, encara que també faci petites operacions.

Dedicats al ferro i la fusta calderero, cerrajero, herrero, hojalatero, per un costat, i carpintero i serrador i sillero per l’altre. En total tres oficis menys d’aquests gremis.

Dels que tenien relació amb el teixit i les sabates sorprenentment només s’esmenten el sastre i els mercaders de diversos tipus de roba. Per contra lligats al gremi de l’alimentació en surten diversos com carnicero o cortante, confitero, pastelerías o semuleros a més dels diferents tipus de botigues com bodegonero, café, aiguardent o alimentació com pernils i embotits, pa. Com nom poc habitual ara apareix l’abacero que seria l'adroguer actual. També tenen relació els molins, ja siguin de chocolate movido a mano, de aceite o de represa. Igualment apareixen uns banys portàtils.

Relacionats amb el món dels animals només es citen el albardero o baster i el botiguer de palla i garrofes. Per contra apareixen altres oficis dedicats a la venda de petits objectes, que ara trobaríem en una ferreteria, com cacharreria o alfarero, quincalla, que altres anys s’esmenta com buonero així com l’ollero que vende por las calles.

També apareix el traficant en draps i paper que potser els venia als molins per a fer paper. D’igual manera trobem el barbero i el fosforero, així com l’albeitar, una mena de veterinari pràctic però sense estudis. Segueixen apareixent el cordelero i soguero, així com el nou espartero. També sorgeix un nou ofici que podria indicar una evolució social com seria el tractant en carbó, un nou material per escalfar les cases i fer treballar les empreses.

Evidentment també paguen les indústries, així apareix l'apartat de la indústria de la llana i del cotó, on es paga en funció de las cardes, fusos i talers. També hi ha blanqueries, fàbriques de paper i sabó, així com un martinet d'aram.

Resumint sembla com si entre els dos llistats, el del mitjà segle XVIII i el del XIX, no apareguessin com contribuents en el darrer els oficis més manuals, doncs aquestos han passats de ser 218 contribuents sobre un total de 232 persones, un 94%, a un valor de 48% al cap d'un segle, 90 oficis manuals sobre un total de 187 persones controlades. Però sí que es veu néixer una classe social mitjana que és la del botiguer, tractant, mercader, com es vulgui dir, que no elabora ell mateix el producte que ven, però sí que es una figura important, a l’hora de fer efectius els impostos.

Publicat a la "Revista de Banyoles" en el seu nº 963 del gener 2014