L'origen de la vida (II)

Ara ja tenim la sopa primordial i tal com van descriure Miller i Urey al 1954 després del bombardeig elèctric podem trobar una mica de tot, alcohols, sucres, aminoàcids, greixos. Ja tenim la base per anar construint. Ara imaginem que el cel s'ha aclarit i llueix el Sol que envia la seva energia i permet que totes aquestes molècules comencin a fer noves proves i reaccions. Unes sortiran bé, d'altres no.

Sabem la facilitat que ofereix el carboni per crear noves molècules i també per crear polímers, cadenes molt llargues repetint les mateixes unitats, com si es tractés d'un collaret pel coll. Però com ell aquest nou polímer té la propietat de ser flexible, fet que li permet adoptar moltes configuracions diverses, inclosa la de formar bucles. Així unint varis bucles podem arribar a fer una esfera buida per dintre, en la que poden entrar altres molècules més petites i, fins i tot amb una capacitat especial, la de repel·lir l'aigua i atreure els greixos. Hem aconseguit fer una esfera que serà la base del nucli de la cèl·lula.

Fins aquest moment l'única forma d'obtenir energia era reaccionant amb un alcohol i prendre-li. Pensem que un alcohol és similar a un sucre i aporta molta energia quan reacciona. Si entre les molècules atrapades dins de l'esfera o nucli han entrat alcohols i altres tipus de molècules capaces de reaccionar amb ell podem obtenir com resultat altres productes, noves combinacions amb noves propietats. Una forma d'evolucionar. Els productes interessants seguiran evolucionant i obrint nous camins, els que no ho siguin s'estancaran i desapareixeran.

Així ja tenim el nucli i saben com obtenir l'energia, ara ens cal una membrana que l'obtindrem capturant molècules de greix que estiguin nedant per l'exterior dins de la sopa i ancorant-les a la part externa del nucli, de forma que no pugui entrar més aigua a la part interna, que siguin hidròfobes. Ara bé aquesta membrana pot ser selectiva i deixar passar alguns tipus de molècules, com els sucres d'abans. Si amb les diferents reaccions produïdes, o bé per captura, aconsegueix un enzim que trenqui els sucres i alliberi la seva energia i després elimini els productes no desitjats a través de la membrana, tindrem un primer procés digestiu.

Aquest nucli cel·lular ja tindria la major part de les funcions necessàries. Només li faltaria la capacitat de duplicació i la capacitat d'absorbir l'energia directament del Sol, sense dependre dels sucres lliures a la sopa. La primera l'obtindrà sent capaç de generar la propietat de l'autocatàlisi i la segona creant la molècula de clorofil·la a partir dels cianobacteris.

Els científics no estan segurs de que tot el procés d'origen de la vida fos tal com aquí es descriu, però podria ser una aproximació prou bona, que els anys i nous experiments i descobriments poden acabar de confirmar i actualitzar.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 170 del febrer 2014