Activitats industrials al Serinyadell (II)

Segons el padró del 1936 trobat a l'Arxiu Comarcal (ACPE), en aquell moment hi vivien a la finca del mas Pou, la número 4 del barri de Maixella, en Josep Castellà Planella nascut al 1864 i Maria Sala Font del 1870 amb el seu fill Miquel nascut el 1896.

Padró del 1936 de l'Aj. de Serinyà (Fons ACPE)

En aquesta casa hi va viure posteriorment en Joan Corominas Portella qui la va habitar fins el 1958 i a l'any 1960 hi va anar en Martí Masdemont de can Martí de l'Oli qui s'hi va estar fins el 1972, fent plaques de guix. Aquest home també

El molí conegut com Molinot, cap a 1930

va muntar una mena de generador elèctric per abastir la finca construint una caseta al tocar de la llera a sota del pont sobre el Serinyadell i aprofitant l'aigua que li arribava per la conducció de ciment que ell mateix va col·locar tot substituint l'anterior de ceràmica que tenia moltes pèrdues.

Va ser en Corominas qui va retirar els còdols d'una de les basses que ell va trobar i en Casademont va tirar a terra una de les dues parets per engrandir l'espai dedicat a hort. L'altre encara es manté dempeus, com símbol mut del pas del temps. Darrerament un grup de neteja i senyalització coordinat pel Centre d'Estudis Comarcals i el Centre Excursionista ambdós de Banyoles amb el suport del Consell Comarcal i del propi Ajuntament de Serinyà i amb el permís dels propietaris, van dur a terme una estassada a fons de tota la zona per tal de fer-la visitable, doncs estava tot ben embardissat.

En quant al molí de farina conegut com Molinot el que sabem de cert és que té una llinda amb la data de 1802, que possiblement sigui la data de la seva construcció. També se sap que és un molí cuber, com el de can Carreres. Això implica una gran bassa d'acumulació d'aigua per a fer funcionar el molí, mètode típic amb aquest tipus d'alimentació d'aigua tan exigua. En el nostre cas té una secció com triangular, de més de 30 metres de llargada i uns 5 metres en la seva part fonda, això li donava una capacitat acumulada de 300-350 m³ d'aigua. En la part superior encara s'observen les restes d'un bagant que permetia, al ser tancat, desviar l'aigua cap a l'hort o el mas.

Un cop tenien la bassa plena descarregaven l'aigua pel cup vers una roda hidràulica horitzontal situada en el carcavà. Aquest salt era de prop de 10 m de desnivell i feia girar la roda la qual transmetia la seva força per un eix metàl·lic fins a l'obrador situat al pis superior on es trobaven les moles i el moliner. L'aigua marxava, després de moure la roda, per un desguàs conduït cap el riu Ser.

Molí de roda horitzontal, segons dibuix de Juanelo Turriano del llibre
Tratado de Molinologia d'Antxon Aguirre Sorondo (1988)

La darrera família que el va habitar i treballar va ser la d'en Llorenç Bosch Fages, qui al 1930 tenia 68 anys, amb la seva dona Catalina Miàs Parella de 65. Era la finca identificada amb el número 5 del barri de Maixella segons la relació de cases habitables al 1930 que es troba al ACPE. Aquest home va morir de mort natural a l'agost de 1938, segons ens explica el seu nét Joaquim Bosch Illa de 85 anys i conegut a Serinyà com Cabiret. El molí va deixar de funcionar, encara que la Catalina va seguir vivint al molí.

Padró de 1930 de l'Aj. de Serinyà (Fons ACPE)

Foto de Catalina Bosch, cap a 1930

En Joaquim també ens explicà que davant de la casa, de dues plantes, hi havia uns coberts per al bestiar, una era i horts i que més endavant, més cap el sud, tornaven a tenir una altre era, de terra amb rajol vermellós, on netejaven i mullaven el gra abans de moldre'l.

També cal destacar a les rodalies d'aquesta zona tan industrial, altres punts com un petit forn de calç entre la carretera vella d'Olot i el riu Ser, abans de creuar el pont camí de la capella dels Màrtirs, que antigament, entre finals del s.XIX i primers del XX, aquesta construcció era una caseta coneguda com can Felip on Pere Illa Frigola tenia un magatzem de guix.

Així com les dues fonts al costat del Molinot, la d'en Cufí, arranjada per en Felip de can Solanas i la dels Màrtirs, una font nova creada pel mateix Felip aprofitant la surgència d'aigua existent en l'antic viver que es feia servir per a regar els horts propers. Continuant per aquesta pista del Molinot cap a les fonts, riu Ser avall, el camí continua fins que s'esvaeix entre la vegetació prop del cingle on es troba la cova dels Encantats, terreny ben ple de caus aprofitant les baumes de la pedra i del terreny sorrenc existent i que, en un parell de milers de metres ens portaria fins a trobar l'aiguabarreig amb el Fluvià.

- Article publicat conjuntament amb Rosa Cortada

Publicat a la "Revista de Banyoles" en el seu nº 970 de l'agost 2014