Sismes al Sol

Ens pensem que només existeixen sismes a la Terra, o sigui terratrèmols. Però estem equivocats, les estrelles també en tenen i la branca de la ciència que els estudia s'anomena Heliosismologia, car bàsicament estudia el Sol, l'única estrella al nostre abast. Potser els podríem nomenar com soltrèmols?. Però també existeixen també a les altres estrelles. Ara es coneix que totes les estrelles vibren, fins les nanes blanques. El seu estudi és l'astrosismologia.

A la Terra es produeixen per raó del xoc entre plaques tectòniques que generen ones sísmiques de vibració i permeten conèixer què passa al subsòl del planeta. En el Sol ocorre el mateix.

Els científics ja havien predit teòricament, el 1972, la generació d'ones sísmiques a l'interior del Sol a partir de les erupcions solars. El 1996 es va capturar unes imatges pel satèl·lit SOHO de la NASA, veure foto, on s'aprecien clarament la formació i propagació d'aquestes ones, tal com l'aigua a un estany. Va ser just després d'una erupció solar i la seva energia es va calcular en 500 cops superior al terratrèmol més important ocorregut mai a la Terra. Correspondria a una magnitud d'11,3.

Es va comprovar que les ones recorrien una distància de 10 diàmetres terrestres en una hora. La seva velocitat accelerava des dels 35.000 km/h inicials fins un màxim de 400.000 km/h quan desapareixia.

Amb aquesta tècnica s'ha pogut determinar millor l'estructura dinàmica de les zones radiatives i convectives del Sol. S'ha pogut saber quina és la velocitat de rotació del Sol a diverses profunditats. A la superfície gira més ràpidament que als pols i es manté igual fins a uns 2/7 parts del radi. Més a l'interior tot gira com si fos un sòlid rígid, amb la mateixa rotació a tots els punts. Per sobre d'aquest límit el moviment, i transport energètic, s'efectua per convecció. És a dir, per una combinació de diferència de densitat i gravetat.

Les mesures a la part del nucli són molt més difícils de fer i menys precises.

Aquestes ones sísmiques s'estudien tan mitjançant telescopis terrestres com per sondes espacials com la SOHO amb heliosismògrafs. Amb aquests aparells podem estudiar les freqüències de les ones que es propaguen pel seu interior i deduir les característiques físiques de l'interior solar. Aquests sons ens permeten conèixer com és el Sol, o altre estrella, per dintre. Sembla que el Sol gira interiorment quatre cops més ràpid que la seva superfície. Altres sondes que també fan aquests estudis són la MOST, la primera llançada pel Canadà el 2003. També la Corot, Wire, i Kepler.

Per poder estudiar el Sol de forma continuada, s'ha creat una xarxa nomenada Global Oscillation Network Grup (Grup de la Xarxa d'Oscil·lació Global,GONG). Formada per sis estacions d'imatges de velocitat extremadament sensibles i estables situades a la Terra per obtenir observacions, gairebé continuades, de les oscil·lacions o pulsacions del "cinc minuts" del Sol. Aquesta és la freqüència a la que el Sol «respira».

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 218 del febrer de 2018