Ens pensem que només
existeixen sismes a la Terra, o sigui terratrèmols. Però estem
equivocats, les estrelles també en tenen i la branca de la ciència
que els estudia s'anomena Heliosismologia, car bàsicament
estudia el Sol, l'única estrella al nostre abast. Potser els podríem
nomenar com soltrèmols?. Però també existeixen també a les
altres estrelles. Ara
es coneix que totes les estrelles vibren, fins les nanes blanques. El
seu estudi és l'astrosismologia.
A la Terra es
produeixen per raó del xoc entre plaques tectòniques que generen
ones sísmiques de vibració i permeten conèixer què passa al
subsòl del planeta. En el Sol ocorre el mateix.
Els científics ja
havien predit teòricament, el 1972, la generació d'ones sísmiques
a l'interior del Sol a partir de les erupcions solars. El 1996 es va
capturar unes imatges pel satèl·lit SOHO de la NASA, veure foto, on
s'aprecien clarament la formació i propagació d'aquestes ones, tal
com l'aigua a un estany. Va ser just després d'una erupció solar i
la seva energia es va calcular en 500 cops superior al terratrèmol
més important ocorregut mai a la Terra. Correspondria a una magnitud
d'11,3.
Es va comprovar que
les ones recorrien una distància de 10 diàmetres terrestres en una
hora. La seva velocitat accelerava des dels 35.000 km/h inicials fins
un màxim de 400.000 km/h quan desapareixia.
Amb aquesta tècnica
s'ha pogut determinar millor l'estructura dinàmica de les zones
radiatives i convectives del Sol. S'ha pogut saber quina és la
velocitat de rotació del Sol a diverses profunditats. A la
superfície gira més ràpidament que als pols i es manté igual fins
a uns 2/7 parts del radi. Més a l'interior tot gira com si fos un
sòlid rígid, amb la mateixa rotació a tots els punts. Per sobre
d'aquest límit el moviment, i transport energètic, s'efectua per
convecció. És a dir, per una combinació de diferència de densitat
i gravetat.
Les mesures a la
part del nucli són molt més difícils de fer i menys precises.
Aquestes ones
sísmiques s'estudien tan mitjançant telescopis terrestres com per
sondes espacials com la SOHO amb heliosismògrafs. Amb aquests
aparells podem estudiar les freqüències de les ones que es
propaguen pel seu interior i deduir les característiques físiques
de l'interior solar. Aquests sons ens permeten conèixer com és el
Sol, o altre estrella, per dintre. Sembla que el Sol gira
interiorment quatre cops més ràpid que la seva superfície. Altres
sondes que també fan aquests estudis són la MOST, la primera
llançada pel Canadà el 2003. També la Corot, Wire, i Kepler.
Per poder estudiar
el Sol de forma continuada, s'ha creat una xarxa nomenada Global
Oscillation Network Grup
(Grup
de la Xarxa d'Oscil·lació Global,GONG). Formada per
sis estacions d'imatges de velocitat extremadament sensibles i
estables situades a la Terra per obtenir observacions, gairebé
continuades, de les oscil·lacions o pulsacions del "cinc
minuts" del Sol. Aquesta
és la freqüència a la que el Sol «respira».
Publicat
a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº
218 del febrer de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada