De què estem fets?

Hi havia un grec de nom Demòcrit, allà pel segle V ac, que ja deia que la matèria estava formada per coses molt petites o àtoms, que en el seu llenguatge vol dir indivisible. De totes formes no va tenir èxit amb la seva teoria.

No va ser fins a primers del segle XIX que un anglès John Dalton la va formular de nou, ara ja amb més base científica. A finals del mateix segle ja es van començar a descobrir coses del àtoms, primer els electrons i desprès el nucli de l'àtom, a primers del segle XX. Ara ja ho tenim més clar, un tros de ferro està compost per àtoms de ferro i cada àtom té un nucli amb protons i neutrons i uns electrons que l'envolten. Així doncs els àtoms sí que eren divisibles.

El protó té càrrega elèctrica positiva i quasi tota la massa i els electrons la tenen negativa i pesen molt poc. Les càrregues elèctriques estan equilibrades. En proporció a la seva mida es troben a molta distància entre sí. Si el protó medís 1 mm, l'electró es trobaria a uns 150 m de distància, o sigui més del 99,9999% de l'espai entre ells és buit. Però el més important és la càrrega elèctrica entre els electrons i el nucli, això és el que fa que la matèria es mantingui unida. Si volguéssim travessar aquest espai buit, no podríem, la repulsió elèctrica entre els electrons de la matèria que volem traspassar i els del nostre cos no ens ho permetrien. Per això no podem travessar una paret, perquè ella i nosaltres estem fets d'electrons.

Estructura interna de l'àtom

De totes formes aquest món de les partícules atòmiques no s'acaba aquí, després s'ha descobert, cap al 1970, que els protons i neutrons estan formats per altres partícules més petites, els “quarks” i d'aquestos n'hi ha 6 de diferents. També han aparegut els neutrins i les partícules portadores de força, com el fotó, gluó, bosó. Estan pendents de descobrir el gravitó, portador de la força de la gravetat i el bosó de Higgs que hauria de portar la massa de totes les coses. Aquest bosó és el que ara estan buscant de forma prioritària a l'accelerador de partícules, l'anomenat LHC que es troba enterrat a 100 metres de fondària entre Suïssa i França, fent xocar entre sí partícules molt accelerades i a veure què en resulta del xoc.

I la darrera és saber si aquests quarks estan formats per petitíssimes cordes vibrants, però això ja pertany a un nivell d'investigació molt més elevat i no confirmat, la Teoria de Supercordes.

Si en voleu aprofundir busqueu en un cercador la paraula “aventura de les partícules”.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 135 del març 2011