dilluns, 10 de gener del 2011

La velocitat a què ens movem


Estic segur que tothom es pensa que té els peus ben posats al terra i que quan està assegut en una cadira està quiet. Res més lluny de la realitat. Si la cadira es troba a la zona de l'equador del planeta, s'està movent a uns 1.700 km/h i nosaltres ni adonar-nos de res.

Aquest és el moviment de rotació de la Terra sobre sí mateixa, el que genera el dia i la nit, però a més la Terra també presenta altres moviments, com els de translació, precessió i nutació. Fixem-nos en el de translació al voltant del sol, que és el moviment que produeix les estacions de l'any. En aquest cas ja comencem a viatjar una mica més ràpids, ara ens movem a 30 km/s, això vol dir que per anar del Pla de l'Estany a Girona estem menys d'un segon.

Però això no és res amb el que ens espera, doncs el Sistema Solar tampoc està quiet. El Sol acompanyat per tots els seus planetes es mou per la perifèria de la Via Làctia, la nostra galàxia, a una velocitat de 200 km/s, tot anant-la voltant. I encara més, tota la Via Làctia es mou cap a la galàxia d'Andròmeda a una velocitat de 40 km/s més.

Les nostres galàxies veïnes
El següent moviment ja engloba la nostra galàxia i el Grup Local de Galàxies, unes 30, del qual en formem part i que es mou cap a un cúmul més gran, anomenat de Virgo, a uns 600 km/s i aquest encara es mou cap al Supercúmul de Galàxies d'Hidra-Centaure, però ja n'hi ha prou de córrer a velocitats de vertigen.

Tot i aquesta hipotètica sensació de velocitat, ens estem movent a prop de 900 km/s, queda eliminada per la força de la gravetat que ens manté estàtics sobre el nostre vehicle, el nostre planeta Terra, doncs ens movem conjuntament amb ell. És ben bé el mateix com quan anem en cotxe per l'autopista o en avió pel cel, que no tenim la sensació de moviment.

Recordeu que quan es llencen els coets a l'espai han de superar el que s'anomena “velocitat d'escapament” d'11,2 km/s, que és la mínima necessària per tal de poder escapar de l'atracció de la gravetat terrestre i poder-se posar en òrbita, i que és una de les màximes que, fins ara, ha pogut aconseguir l'espècie humana.

Publicat a la revista "Els Colors del Pla de l'Estany" en el seu nº 134 del febrer 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada