L'inici de l'enllumenat públic a Banyoles

Al llarg de l'any 1888 a la revista local El Bañolense -la primera publicació local setmanal que es va editar a Banyoles entre el 1886 i el 1889, i que constava de 4 pàgines- apareixen els dos primers comentaris documentats sobre l'enllu- menat públic a Banyoles.

El primer, datat el 17 de juny del 1888, a la pàgina 3, diu: «Produce muy mal efecto el que estén las calles á oscuras cuando como ha menudo ha sucedido estos días, la luna no está de humor para prestar al municipio el servicio de alumbrado gratuito. Un ejemplo de ello el jueves último por la noche á no ser por la luz de las tiendas, la plaza á las nueve de la noche hubiera estado como la boca de lobo: y lo que más nos llamó la atención fue que tampoco se había encendido el farol del buzón de correos: no hacemos hincapié en esta circunstancia, porque suponemos el hecho resultado de un descuido. De otro modo, se prestaría a muchos comentarios». És de destacar la col·laboració de la Lluna per il·luminar els carrers i que la bústia de correus tenia un fanal propi, encara que no queda clar quin tipus d'enllumenat es feia servir.

El carrer Major al començament del s.XX des de la placeta de la Font, on només s'observa un fanal

                                                                                                 

El segon comentari, de data 9 de setembre de 1888, a la pàgina 3, diu: «La mayoría de las noches, à las nueve, se apagan ya, por no sabemos qué causa, aunque bien podrá ser por falta de petróleo, los faroles de la plaza. Hemos oído varias versiones respecto al particular: quien dice que esto es como indicación de la hora reglamentaria en que deberían acostarse los vecinos todos los de la villa; otros lo achacan a economías que intenta hacer el municipio. No abogaremos por ninguna causa. Pero nos parece, según otras veces hemos dicho, que la Comisión farolera, digo de alumbrado, estudiara el asunto y aunque sea en sesión secreta ó previa, que lo mismo da para el caso, complacera nuestros deseos gastando un poco mas de petróleo». En aquest cas insisteix que a les nou de la nit tot queda fosc i també fa explícit l'estalvi que adjudica a la «Comisión de alumbrado» com a responsable de l'economia que intenta fer el municipi, tal com hauríem d'estalviar ara, semblaria. El que sí que ja s'esmenta era que l'enllumenat públic era amb petroli, el 1888.

                                                                                                 

Les primeres ordenances de la il·luminació de carrers es van publicar a Londres el 1417. Deien que «calia penjar llanternes amb llums a les finestres que donaven als carrers a les nits d'hivern». Posteriorment, el 1524, també es va publicar quelcom de semblant a París.

De la il·luminació amb espelmes ja es va passar a la utilització del gas com a combustible per a l'enllumenat públic; això va ser al Pall Mall de Londres el 28 de gener de 1807. Els que tenim una certa edat segur que recordem que als capvespres passava un funcionari pels carrers amb un pal llarg on a la punxa hi havia una petita flama amb la qual anava obrint i encenent els fanals de gas de l'època.

El següent pas, quan els avenços tècnics ho varen permetre, va ser passar del gas a l'electricitat. Així, el primer carrer il·luminat amb electricitat va ser de nou a Londres, el 1881. La llum es produïa fent saltar un arc elèctric entre dos peces de carbó. A la Península va ser la ciutat de Comillas (Cantàbria) la primera que va disposar d'enllumenat elèctric als carrers, també el 1881. Probablement hi va tenir relació el fet que el rei d'Espanya Alfons XII hi passés l'estiu i que el Marqués de Comillas en fos un gran mecenes.

                                              
Cenyint-nos a la nostra vila de Banyoles, cal remarcar que la llum elèctrica va trigar encara uns anys més en arribar-hi, tal com les actes municipals des de juliol de 1897 fins a març de 1899 destaquen: per una banda, el 16 d'octubre de 1897 es va instal·lar gas acetilè a cinc fanals de la plaça de la Constitució, l’actual Plaça Major, i s’hi va col·locar un fanal al centre, un fet que, evidentment, el consistori no va estar de celebrar, tot i que en data 31 de desembre de 1899 l'Ajuntament encara era deutor «a Joaquín Gratacós por tocar cuatro sardanas en la plaza al inaugurarse la electricidad, 10 pesetas». Per l’altra, el 5 de març de 1898 Bonaventura Gallart va sol·licitar instal·lar enllumenat elèctric a la vila de Banyoles.

La plaça dels Turers al començament del s.XX, on només es

veu un fanal penjat a la cantonada amb l'antic carrer Gran

També està documentat, en el dietari personal de Joan Frigola Almar de can Frigola de Mata (Porqueres), que «el 20 de mayo de 1898 el Ayuntamiento de Bañolas, ante el notario de la vila D. Narciso Moner, autoriza a dicha compañía para instalar el alumbrado eléctrico en la villa de Bañolas». Aquest mateix any, segons publica La Vanguardia del 18 de juny, a la pàgina 3, l'empresa Gallart y Cía, formada per don Buenaventura Gallart, don Antonio Ubach i don Enrique Campderá, van constituir aquesta empresa mercantil «cuyo objeto será la instalación de la central de Bañolas para el suministro de alumbrado y energía eléctrica».

Uns mesos més endavant és el Diario de Gerona el que, el 15 de gener de 1899, a la pàgina 3, informa que «según noticias que damos como ciertas uno de estos días se inaugurará el alumbrado por medio de la electricidad en la industriosa villa de Bañolas [...]. La fuerza es hidráulica, abastecida por los saltos de agua de Santa Leocadia y Rabós del Terri, moviendo dos grandes turbinas construidas en los acreditados talleres de los Sres. Gallart y Cía...».

                                      

El pas de les espelmes i les torxes al gas va ser un gran avenç tècnic ja que es va aconseguir industrialitzar la utilització del gas; és a dir, obtenir-lo, purificar-lo i conduir-lo fins al lloc on s'havia de consumir. A més, el cost era sensiblement inferior (un 75% més barat) comparativament tant amb les espelmes com amb l'oli. Els carrers van començar a guanyar en claredat i van començar a tenir punts fixos i estables de llum que només calia encendre i apagar cada dia d'una forma molt més senzilla que no fins a llavors, mentre no es va inventar el sistema automàtic d'encesa.

Tan bon punt va ser factible l'obtenció de l'electricitat d'una forma eficient, es va iniciar el canvi dels sistemes d'il·luminació de gas a electricitat, ja que certament l'aprofitament energètic era molt superior en la transformació d'electricitat en llum que no de gas en llum. Aquesta desavantatge en eficiència lumínica, la baixa intensitat lluminosa i la seva poca rendibilitat el van desterrar quasi completament de l’enllumenat de carrers, tot i que l’ús de manigots, també conegudes per camises, va ajudar a millorar-ne la utilització i allargar-ne la vida als fanals dels carrers. D’aquesta manera, el gas va anar quedant arraconat a sistemes de calefacció, cuines i a sistemes d’il·luminació de càmping. Curiosament, a la ciutat de Berlín, als carrers encara hi ha 40.000 fanals de gas que atorguen un cert encís als llocs que il·luminen.

          

Tal com hem dit abans, la història de la il·luminació de carrers amb electricitat va començar el 1881 a Londres, utilitzant arcs elèctrics entre dos elèctrodes de carbó. Aquest mètode, però, generava molta calor i tenia una baixa eficiència. De la mateixa manera que el gas va quedar desbancat, aviat també va quedar-hi l'arc elèctric, que va ser substituït per les bombetes d’incandescència tan bon punt van arribar a un nivell comercial adient i a ser de llarga durada. Encara que quan es parla d'aquest tipus de bombetes pensem directament en Thomas Alva Edison com el seu inventor i primera persona a fer-ne la patent el 1879, ell només va perfeccionar-ne el sistema ja que va ser l’alemany Heinrich Goebel el qui va inventar-la el 1854. 

Al final del s.XIX a la plaça Major no hi havia cap fanal ni cap fil elèctric

 

Avui en dia, els sistemes d'incandescència han millorat. Després de les primeres bombetes que tenien un filament que aguantava 40 hores se’n van aconseguir unes altres amb filament de bambú carbonitzat que assolia les 1.200 hores d’emissió de llum sense fer-se malbé. Finalment va aparèixer el filament de tungstè que s'ha estat utilitzant fins als nostres dies De totes maneres, aquestes bombetes de filament tenen els dies comptats, ja que es deixaran de fabricar totalment a partir del 2012 a la UE, per potenciar les bombetes de baix consum d'energia que utilitzen la tecnologia dels fluorescents. El motiu és molt clar: penseu que de l'energia que consumeixen només transformen en llum el 10%, la resta se'n va en calor. Un altre aspecte per comentar de cara a l'estalvi és el fet de dirigir la llum de les lluminàries cap allà on han d’il·luminar, que normalment serà el terra (i mai per sobre de l'horitzontal, ja que aquest feix no arribarà mai al terra). Si ho fem bé, ajudarem a eliminar la contaminació lumínica que no ens deixa veure les estrelles tan fàcilment com ho feien els nostres pares.

Posteriorment es va començar a treballar de nou amb bombetes d'arc elèctric, però fent-lo passar a través de mercuri en forma de gas a alta pressió. Llavors es va passar a les de sodi d'alta i baixa pressió i les de tipus fluorescent, on el gas era un dels anomenats gasos nobles. Darrerament també han sortit al mercat les làmpades halògenes, les d'halogenurs amb cremadors ceràmics i les de LED (Light Emitting Diode o díodes emissors de llum), aquestes darreres diuen que seran el futur pel seu baix consum; potser serà cert, però ara per ara són molt més cares i s'han de perfeccionar, ja que encara emeten prou en una zona de l'espectre molt blavosa que no és gens bona ni per a les persones ni per als animals, la qual cosa causa problemes amb la glàndula pineal, que és la productora de seratonina i melatonina, elements reguladors dels cicles de vigília i de la son. El que sí que podem tenir clar és que la nostra única font d'energia estable per als propers milers de milions d'anys serà el Sol, la nostra estrella, i que serà ella la que ens abastirà d'energia amb la seva radiació, ja sigui a través de qualsevol de les opcions que ens ofereixen les energies renovables.

Per acabar, una pregunta: heu pensat com ens ho faríem en el nostre quefer diari si no tinguéssim electricitat? Espero que tothom tingui una resposta preparada per aquesta emergència.

Vull agrair a Josep Grabuleda Sitjà, de l’Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, la seva col·laboració.

Article publicat a la revista El Pla de l'Estany, editada pel Consell Comarcal en el nº 70 de març 2012